11 mar. 2013

Solidaritat en equip


Menjadors del Temple d'Or (Amritsar - India)


A tocar de la frontera amb Pakistan, a l'interior de l'estat indi del Panjab, es troba Amritsar. Considerada la capital espiritual del sikhisme, la ciutat de Amritsar s'erigeix ​​entorn del fastuós Temple Daurat, anomenat així per les plaques d'or pur que cobreixen les seves blanques parets de marbre. El temple és un centre de peregrinació de milions de persones al llarg de l'any i és, sens dubte, un dels llocs més fascinants a visitar a l'Índia per l’esperit comunitari sincer que s’hi respira.

Fundat al segle XV arran dels problemes entre hindús i musulmans, el Sikhisme va néixer amb l'objectiu de reunir en una mateixa fe el millor de totes les religions, especialment les que considerava més importants. Així, els sikhs creuen en un Déu únic, però també en la reencarnació, i rebutgen la mateixa manera la intolerància de l'Islam i el sistema de castes de l'Hinduisme.
L'arquitectura del temple és una representació simbòlica del pensament sikh. El temple té quatre entrades, una a cada costat, que simbolitzen l'obertura dels sikhs a totes les religions, entre d'altres aspectes. El temple està obert a persones de qualsevol religió, nacionalitat, sexe, color o raça. No hi ha restriccions per entrar, excepte l'observança de les normes de conducta més elementals com: Cobrir-se el cap, no usar sabates, vestir-se de manera modesta, ser respectuós, seure al terra.

Però si hi ha alguna cosa, per sobre de tot, que identifiqui a un sikh, és la seva enorme sentit de la solidaritat, i en les dependències que envolten al Temple Daurat, aquesta virtut ha arribat a convertir-se en un espectacle.

Algú que visiti Amritsar ha saber que hi ha nombroses hostatgeries per a pelegrins, on únicament a canvi de la voluntat, els visitants són complimentats amb còmodes llits en dormitoris compartits i dutxes d'aigua calenta. Això ho vaig saber després. Quina ràbia!

El plat fort arriba quan la fam estreny. Sigui en l'esmorzar, el dinar, el sopar, o en qualsevol altre moment del dia, el menjador del Temple és sempre un formiguer de persones fregant, servint, trossejant pastanagues o, per descomptat, menjant. Qualsevol està convidat a col·laborar en el procés, o menjar tantes vegades com vulgui. Un sol consell, però: no s’ha de demanar més del que hom pugui menjar, ja que no es permet deixar res al plat.


Segurament hauria estat millor que aquestes fotografies haguessin estat en color però malauradament la meva càmera llavors no em va donar la qualitat fotogràfica que calia i em van quedar terriblement pixelades. Vaig estar a punt de llençar a la paperera totes les fotos preses aquella nit a l’interior dels menjadors del Temple.  M’hi resistia, però, perquè si bé la qualitat de les fotos era prou dolenta, el document d’una bona part del procés valia la pena ser conservat. Així que se’m va acudir el ‘socorrido’ blanc i negre i un tractament més acurat amb Ligthroom, així ha estat la forma de salvar-les.

5 mar. 2013

Recollint el bestiar



Poblat Maasai entre el llac Natron i el volcà Ol Donyo Lengai (Tanzània).

Aquesta foto és la de portada del llibre Blurb de fotografia que he fet recentment en el qual he volgut donar una visió diferent de la vida i l'estètica dels Maasai. Els textos estan escrits en català, castellà i anglès perquè resulti universal i assequible.

 


http://www.blurb.com/pdf_book/154370/download?expires=1362657075&signature=2b71d5bb7135264ab27319d458d62d1c43047f4f.