Imatges i emocions

Els desastres de la guerra

2012-02-13T18:07:00.006+01:00

Poble Vell de Corbera d'Ebre

El parlament de Catalunya va declarar “Lloc d’interès històric” al poble de Corbera d’Ebre (Terra Alta) que descansa al cim d’un turó a 337 metres d’alçada; on una munió de cases en runes donen constància d’allò que fins 1938 va ser la vila de Corbera d’Ebre. Allí descansa el seu símbol, l’església de “Sant Pere” des d’on es pot contemplar les abruptes muntanyes de la Serra de Cavalls i Pàndols (indrets on es van produir els combats més intensos i brutals de la batalla) i gran part del terreny que va ser l’escenari principal dels 115 dies d’enfrontament que va durar la Batalla de l’Ebre.

A la Guerra Civil espanyola, la Batalla de l’Ebre va ser un dels episodis més importants, tant per la violència i la durada dels combats com per les conseqüències que se’n van derivar. La batalla, va començar el juliol de 1938 i va acabar a mitjans de novembre del mateix any. Van morir milers de combatents dels dos bàndols i va determinar la caiguda de Catalunya i, posteriorment, l’enfonsament de la resta del front republicà.

Per a Espanya, la derrota va provocar la desaparició de la II República. Per Catalunya, va representar la pèrdua dels seus òrgans de govern, un greu obstacle per al manteniment i progrés de la seva cultura, una alteració demogràfica, un trasbals econòmic i la pèrdua de l’oficialitat del seu idioma.

(Informació procedent del web de l'Ajuntament de Corbera d'Ebre)

Gebre

2012-01-14T18:07:00.005+01:00

Carretera de Cervera a Sant Ramon (La Segarra)

Encara que hom hagi de viatjar per feina, sempre és bo portar la càmera. No saps mai amb el què et pots trobar.

Temps de fred

2012-01-04T18:31:00.006+01:00

Riu de Cerdanya (Lleida)

L'endemà de la celebració del Cap d'Any, tot i el bon àpat, tot i les dues copetes de més, tot i haver anant a dormir a 'las quinientas', encara vaig tenir humor per llevar-me d'hora i robar-li aquestes boires al bosc.

Com si el temps no hagués passat

2011-12-18T19:59:00.008+01:00

Fàbrica de cervesa Estrella Damm (24 h Open House Barcelona)

Em van faltar temps i cames per veure tot el que volia, però aquesta antiga industria cervesera em va impactar d'allò més perquè està com sempre, com si el temps no hagués passat, perquè cap especulador cobdiciós no l'ha enderrocada per fer-hi pisos de poca qualitat a molt preu o per fer-hi una nau industrial de ferrellot i ciment sense personalitat.

Quan no mirava

2011-11-21T19:54:00.006+01:00

Retrats en blanc i negre

Ella no ho volia, però jo li vaig robar aquests dos retrats quan no mirava... però és que estava tan maca, o serà amor de mare?

Miratges

2011-11-07T16:49:00.006+01:00

T-1 / Aeroport de Barcelona

De vegades hom no sap si està caminant pel terra o pel sostre...

Decadència

2011-10-27T17:51:00.005+02:00

Balcons de Palermo (Sicília)

Hi ha llocs a Palermo que semblen caure a troços, però jo no tinc tan clar que no sigui buscat, perquè és justament aquí on recau el seu atractiu.

Cercant la immortalitat lluny de casa

2011-10-09T01:05:00.011+02:00

La Vall dels Temples (Agrigento)

Quan els grecs van descobrir Sicília de ben segur debíen experimentar una sensació com la que van sentir molts segles més tard els eurpeus quan van descobrir el Nou Món. I no n'hi ha per a menys; és per això on precisament a Sicilía, la Magna Grècia, hi ha els temples més ben conservats de la cultura helènica.

La visita nocturna al recinte de la Vall on s'hi concentren és un dels millors plaers.

Contemplació

2011-09-23T19:07:00.011+02:00

La Capella Palatina (Palau dels Normands) Palermo-Sicilia

Les meves il.lusions principals en vistar Sicília eren, en primer lloc, contemplar La Martorana (http://www.omalorig.com/keyword/santa%20maria%20dell%27ammiraglio#1327802721_szzHgxN) a Palermo, i en segon lloc pujar a l’Etna. En el primer cas, l’església estava tancada per obres de restauració i en el segon, una lesió en un peu i un error de càlcul van impedir que pogués arribar fins al cràter. Un altre dia serà. Segur.

Ara bé, Sicília és una gran urna que guarda uns tresors d’una bellesa impagable. Cal deixar de banda la grolleria general, la conducció temerària, les escombraries o les destrosses urbanístiques i quedar-se amb perles com la Capella Palatina al palau dels Normands (Palermo), l’exhuberant barroc, els temples hel.lenístics, la transparència del mar, les increïbles postes de sol i l’amabilitat de la gent.

Les bèsties envaeixen la ciutat

2011-08-30T18:00:00.007+02:00

Arquitectura viva

Barcelona és una ciutat envejable pels seus edificis modernistres que apleguen tanta vida.

Dracs de Barcelona (III)

2011-08-10T19:20:00.007+02:00

Fanals

1. Façana dels Quatre Gats
2. Casa Àsia
3. Casa Amatller

Dracs de Barcelona (II)

2011-08-09T18:12:00.006+02:00

Dracs de Barcelona

Repartits per tota la ciutat en edificis tan fantàstics com ells mateixos. En aquest cas, les dues primeres corresponen a la Casa Amatller i a la Casa Lleó i Morera la tercera (muntatge)

Dracs de Barcelona (I)

2011-08-08T22:07:00.008+02:00

Dracs de Barcelona

Avui enceto una sèrie de diversos 'posts' dedicats a la extenssíssima col.lecció de dracs, sauris i animals monstruosos repartits pels magnífics edificis modernistes de la ciutat (pot ser únics al món?). No és pas cap novetat perquè ja hi ha més d'un llibre publicat sobre aquesta matèria, però tant i fa, en qualsevol cas aquestes són les meves fotos.

Art del carrer

2011-07-20T16:49:00.004+02:00

Barri del Rec i les antigues adoberies (Igualada)

De tant en tant em pasejo pel barri perquè m'asserena. Aquest cop he descobert que si bé alguns dels 'grafitis' que vaig fotografiar temps enrere havien desaparegut, n'hi havia d'altres encara més vistosos. És un sentiment contradictori el què emprodueixen: per una banda els considero una brutícia destestable, però per una altra no puc amagar la meva fascinació per una forma d'art d'aquells que tenen vedades les galeries prestigioses que no es pot ovbiar.

Gal.làxies

2011-06-29T00:51:00.014+02:00

A la descoberta de noves gal.làxies

Després que vaig abandonar l'òrbita de Saturn i vaig deixar Pandora enrere, ja fa molt de temps, la meva nau s'ha escapat a través de l'Univers sense que jo hi pugui fer res.

Ara estic certa que mai més et tornaré veure...

Perspectives del Rec

2011-06-26T20:56:00.012+02:00

El Rec d'Igualada 2011

No deixa mai de sorprendre'm:

http://www.recstores.com/el-barri-del-rec/
http://www.amicsdelrec.org/

Història d'un retrat

2011-06-22T21:38:00.011+02:00

Haridwar (Índia 2009)

Era ja de nit quan la meva amiga i jo vàrem sortir a voltar per Haridwar després d’un dia de fortes calors que ens havien deixat exahustes.

La ciutat estava envaïda per mill.lers de persones (algú va dir que més d’un mil.lió…) que havien anat a celebrar el Kumbhamela (http://es.wikipedia.org/wiki/Kumbhamela) i nosaltres no en savíem res, d’això. Gairebé tot eren nois i homes (els nens i les dones a la nit no sortien) que estaven joiosos i engrescats perquè anàven a cercar l’aigua sagrada del Ganges que els protegiria tot l’any. Era ben extrany, doncs, veure-hi dues dones…, i blanques!!! en mig de totes aquelles pells brunes. Se’ns acostaven i ens miraven de prop, i com que jo portava la càmera vaig aprofitar per fer un retrat a un noi -el del mocador a cap- que m’ho havia demanat. En veure la maniobra tots hi van voler sortir, a la foto, de tal manera que es van començar a empentar i a discutir i va anar de ben poc que no s’organitza una baralla campal. Jo, agobiada, els vaig dir que prou, que ho deixava córrer i que no hi havia foto per a ningú; però el noi que m’ho havia demanat, i que ja ho tenia coll avall, va quasi pregar-m’ho i jo no li ho vaig poder negar; vaig deixar molt clar a la resta que la foto era per a ell i només per a ell. Quan m’hi vaig posar, però, i just al moment de fer el 'clic', un seguit de caps es van escolar per l’objectiu...

Va ser llavors que vaig decir que canviaria la meva compact-pro per una reflex.

Blaus

2011-06-13T21:26:00.009+02:00

Uzbekistan (2008)

L'arquitectura d'Uzbekistan destaca per la ceràmica i les filigranes de blaus intensos: hom no sap si encara és a la terra o si ja ha pujat al cel.

Aquestes fotos corresponen a madrasses (les dues primeres) i recintes funeraris (les altres dues) a Bukara i Samarcanda respectivament.

Expo col·lectiva al Pati Llimona

2011-05-28T12:36:00.011+02:00

Fotografia de viatge (primavera 2011)

En aquest curs de Fotografia de viatge al Pati Llimona, per primera vegada, m’he decidit a col.laborar en una exposició col.lectiva i aquesta ha estat la meva selecció.

1ª. Ankor Wat (Cambodja 2007)

Tot passejant per un recinte ple de turistes xinesos, vaig estar de sort en trobar aquesta meravetlla semblant a un temple grec en un racó apartat de l’interès general. En en dos segons, abans no arribés la marabunta que semblava perseguir-me, vaig captar aquesta imatge gens preparada.

2ª. Varanasi (India 2009)

El dia havia estat duríssim a causa de les altes temperatures. De fet, en aquells moments no em trobava gens bé perquè estava sota els efectes d’un cop de calor i, a més, no havia ni dinat, només beure litres i litres d’aigua. La meva amiga i jo vàrem pujar al terrat d’un edifici del centre on hi havia un ‘bareto’ per intentar menjar alguna cosa i en abocar-me a la barana els vaig veure: tres homes en mig de les clavegueres a cel obert i envoltats d’immundícies, tan tranquils menjant i parlant amigablement com si res.

3ª. The Africa Café (Cape Town 2010)

El local és una delícia: Centre cultural, botiga de productes africans, llibres, cafè i restaurant. Està repartit en quatre plantes per a les diverses activitats amb una decoració variada i acolorida feta a partir de materials reciclats: CDs, papers de colors, plàstics i culs d'ampolla… i les noies et donen la benvinguda amb gran somriure i una cançó.

Cràter rebentat

2011-05-08T21:48:00.007+02:00

Parc Nacional de Timanfaya (Lanzarote)

Explicava el nostre guia que quan hi va haver l'erupció violenta d'aquella zona de l'illa entre els anys 1730 al 1736 el cel es va cobrir amb cendres i el sol no podia lluir. Les collites, doncs, es van perdre i els habitants van passar molta gana i, a més a més, hi havia perill real que tota l'illa rebentés. El rei i governants de l'època, no obstant, no solament no els van anar a socórrer sinó que els van prohibir sota pena de mort que abandonessin l'illa, que estava sotmesa a l'amenaça d'invasió de moros, francesos o anglesos i tenien por que si els habitants marxaven l'ocuparien aquells invasors.

Clarobscurs

2011-05-06T17:25:00.003+02:00

Parc Nacional de Timanfaya (Lanzarote)

Un retall de muntanya amb les seves parts clares i fosques... com la mateixa vida.

Pedra que va ser foc (II)

2011-04-13T21:29:00.006+02:00

Parc Nacional de Timanfaya (Lanzarote)

Caminant per catifes de rocs, em semblava que tant podia estar passejant per Mart com per Venus...

Pedra que va ser foc

2011-04-09T21:08:00.014+02:00

Lanzarote

Terres feréstegues que quasi no semblen d'aquest món, però tal reals i tan a prop. Que la mà de l'home no les malmeti.

Païsatge de la zona anomenada "El Golfo" a la costa oest de l'illa.

Vinyes i figueres

2011-04-06T23:16:00.011+02:00

Lanzarote

(La Geria i el Parc Nacional de Timanfaya)

Atrapades en un paisatge que no sembla d'aquest món viuen i sobreviuen vinyes i figueres donant caldos i fruits dignes dels Deus.

Una mirada insistent

2011-04-05T00:34:00.005+02:00

El Golfo (Costa oest de Lanzarote)

Asseguda a la vora del mar assaborint un seguit de delícies de la mar, la gavina em mirava amb insitència calculant, de ben segur, en quina forma atacaria el meu plat. No li ho vaig permetre, naturalment.

Tast de vins

2011-04-03T21:29:00.008+02:00

La Geria (Lanzarote) De visita pels conreus de vinya i antics cellers de 'El Grifo', és imprescindible un bon tastet dels millors vins. Ve de gust?

Al jardí del repòs

2011-03-20T19:35:00.036+01:00

Cementiri de Poblenou (Barcelona)

La meva por a la mort és igual a la de qualsevol, no obstant no puc ocultar la fascinació que em provoquen els cementiris: l'art, els epitafis, els noms, les edats, les històries (petites, grans, heroiques o entranyables...)

Miro una làpida vella, gastada i bruta, la llegeixo i em ve a la ment quant de temps deu fer que no l'ha visitat ningú... potser ja no queda cap ésser estimat que pugui venir a pregar...

La Font de la Carota

2011-03-03T12:20:00.008+01:00

Fantasies sobre la Font de La Carota (Igualada)

És l'única font que encara conserva els abeuradors pels animals. Està constituïda per tres arcades cegues obertes al desnivell que forma el passeig de les Cabres, que envoltava la muralla. El broc sorgeix de la boca d'una carota esculpida. Construïda durant el segle XVIII, va ser restituïda el 1852, en urbanitzar-se el passeig de les Cabres. Una remodelació de 2004 en va alterar la ubicació original.

Incredulitat i esgarrifança

2011-02-13T23:47:00.012+01:00

Tuol Sleng (Phnom Penh - Cambodja)

Avui al CCCB he vist l’exposició de fotografia de Gervasio Sánchez dedicada a les persones desaparegudes a ran de conflictes bèlics o paramilitars, i m’ha vingut a la memòria el viatge que vaig fer a Vietman i Cambodja el 2007. Em va frapar dedebò els recorregut pels túnels de ‘Cu Chi’ i vaig intuir, gairebé sentir, el patiment dels vietnamites i dels propis americans que, recorde’m-ho, no hi anaven voluntaris sinó que eren soldats de lleva. La visita al Museu de la Guerra de Ciutat Ho Chi Min (Saigon) no entrava en el paquet però jo vaig insistir perquè la considerava del tot imprescindible; ja me la pagaria jo si calia i que m’esperessin a l’autobús. No em va decebre. Vaig fer fotos a les fotos del museu, no pas per posar-les en cap àlbum perquè no eren ‘boniques’ i només tenien interès per a mi https://picasaweb.google.com/rosa.decyan/HomenatgeAGervasioSanchez

Després el viatge va continuar cap a Cambodja (el país inundat). El guia cambodjà, un home menut i senzill, havia viscut en carn pròpia els horrors d’aquella repressió i els assassinats massius i havia estat desplaçat de la ciutat al camp com la resta de la població. Ens va explicar que li havíen encarregat tenir cura d’una vaca però un dia, en un moment donat, se li va escapar i la va perdre. Ell era jove llavors i no savia què fer i va pensar en fugir, però si fugia els Jemers rojos matarien tota la seva família com a represàlia, de manera que va decidir assumir les conseqüències i tornar, ja fosc, cap a la cabana a rebre el càstic que li pertocava. En arribar, es va trobar que la vaca havia arribat tota sola… Va tenir sort. Ens va explicar moltes altres desventures i patiments, però és ben extrany -per dir-ho d’alguna forma- que molts dels meus companys de viatge no mostraven el més mínim interès. Estaven més preocupats per la data de construcció d’Ankor Wat i no van voler deixar-li propina… Cada dia m’agrada menys viatjar en grup.

A Phnom Penh és visita obligada el centre de detenció i tortura dels enemics del règim de Pol Pot: Tuol Sleng, antic institut d’ensenyament secundari (quin sarcasme!). Allí si que hom pot percebre de veritat el dolor aliè perquè hom pot tocar amb les pròpies mans el lloc concret on van passar els fets.

Aquesta fotografia la vaig fer a un monjo budista jove que es posa les dits als llavis entre esgarrifat i incrèdul en contemplar l’escena de tortura d’un desgraciat.

Noucentisme

2011-02-09T21:39:00.008+01:00

Igualada centre

Cercant una imatge significativa de la meva ciutat per a la caràtula d'un treball, vaig anar recorrent els carrers i places que em van semblar més emblemàtics o amb encant que, tot sigui dit, Igualada no en té gaires. De moment he trobat aquests. La recerca continua...

Wild eyes

2011-01-31T18:03:00.007+01:00

Sudàfrica

Setembre 2010

El 22@

2011-01-06T01:17:00.012+01:00

Barri del Poblenou (Barcelona)

El 22@ és una part del Barri del Poblenou que està gaudint d'una gran transformació i desenvolupament urbanístic: antigues fàbriques reconvertides en moderns 'lofts', o tallers d'artistes, o de professionals del disseny, Centres de Cultura, la Universitat Pompeu Fabra... Un barri d'allò més degradat que s'està convertint en la flor i nata de Barcelona. No em faria res tenir-hi un apartament allí... petitet, tant se val.

Aquest cop m'he permès una llicència amb els colors...

Terra erma

2010-12-24T19:01:00.009+01:00

Desert de Tassili Aghar (Algèria)

Repassant arxius, ordenant i fent neteja m'han tornat a caure a les mans aquestes fotos i m'he emocionat en recordar la bellesa del desert en les seves formes torturades pels elements.

El cel sota terra

2010-12-10T02:04:00.008+01:00

Món Sant Benet (El Bages)

Sostre de la Cripta de l'església romànica del Monestir de Sant Benet amb els símbols de l'ordre de l'Abadia de Montserrat de la qual en depengué.

Em crida molt l'atenció aquest cel tan blau amb el Sol (Mazda) presidint l'escena, tal com ho entenia la religió de Zoroastre allà a la Pèrsia preislàmica. Em pregunto si hi pot tenir quelcom a veure.

Variacions en blanc i negre

2010-12-07T18:01:00.015+01:00

Tassili Ahagar (Algèria)

Aquestes fotos del desert del Tassili Agahar i la serralada de l'Assekrem les vaig fer fa uns anys. Ara he volgut provar amb el blanc i negre a rel de l'exposició sobre els Tresors de l'Aràbia Saudita que es pot veure aquest invern a Caixa Forum Barcelona, on s'hi exibeixen també impressionants fotografies en blanc i negre per contextualizar els objectes. Lamentablement, ara mateix, no puc citar el nom de l'autor d'origen portugués perquè no se'l menciona enlloc de la web ni als diaris. Com he dit, lamentable.

Els meus amics felins

2010-11-25T01:07:00.015+01:00

Cango Wildlife Ranch

(Oudtshoorn - Sudáfrica)

Setembre 2010

Aquest lloc es caracteritza per ser una de les cinc institucions més pretigioses del món en la protecció, recuperació y cria d'animals amençats. Els lleons blancs -que no són pas albins- tan escassos i amb un hàbitat tan reduit que viuen millor en captivitat que en estat salvatge. El tigre blanc o el meu preferit: el guepard; tots ells magnífics, magestuosos i nobles. Només cal mirar-los els ulls.

The Africa Cafe

2010-11-21T18:15:00.008+01:00

Ciutat del Cap (Sudàfrica)

Setembre de 2010

El "The Africa Cafe", situat al Buitengracht Street a tocar del Strand Street, ocupa tot un edifici on hi ha botiga, bar, diverses sales per a restaurant i centre cultural. La decoració esta feta íntegrament amb materials de rebuig reciclats: culs d'ampolla, CDs vells, llaunes, plàstics... i, Déu n'hi do! Res a envejar als productes més sofisticats.

Tendresa

2010-11-19T22:31:00.011+01:00

Hola, estic content de veure't

Sinergia entre mare i fill

Si n'eren tres tambors...

Mare, vinc amb tu

Addo Elephant Park (El Cap Meridional - Sudàfrica)

Setembre 2010

El 1919 només van sobreviure 15 elefants terroritzats i amagats entre els matolls dels 120 que hi havia hagut en aquest lloc. El 1931 es va protegir i declarar parc nacional una superfície de 68 Km2. i el 1998 el nombre d'exemplars havia ascendit a 265. Avui dia el parc té una extensió de 600 Km2.

Aquestes són xifres fredes. La tendresa d'aquests grans paquiderms, però, és veritablement càlida.

Cuirositat

2010-11-13T14:14:00.015+01:00

Pujo, a veure què es veu?

Ja soc a dalt...

Doncs sí que hi ha bona vista...

Ho veus, com ja t'ho deia?

Suricates tafaners

Cango Wildlife Ranch (Western Cape - Sudàfrica)

(Setembre 2010)

El ranxo, situat a prop d'Oudtshoorn, és un dels principals centres d'Àfrica dedicat a la protecció de la fauna salvatge.

Colors de primavera... al setembre

2010-10-31T11:08:00.008+01:00

Kirstenbosch Garden

(Cape Town / setembre 2010)

Situat a la vessant sud del Table Mountain és un jardí botànic que conserva i propaga espècies vegetals autòctones rares. Té una superfície total de 5,5 Km2., un 7% dels quals és conreat i un 90% està covert de fynbos y bosc natural. Kirstenbosch és espectacular entre l'agost i l'octubre quan broten les margarides i les ganzànies.

La catedral sota terra

2010-10-30T18:41:00.021+02:00

Cango Caves

Western Cape - Sudàfrica (setembre 2010)

Algunes de les formacions calcàries de Cango 1 són l'Agulla de Cleopatra (9 m. alçada i 150.000 anys d'antiguitat), la Ballerina i la Cascada Congelada. La sala més gran és Grand Hall amb 107 m. de llarg i 16 m. d'alçada. Una autèntica catedral sota terra.

Aquesta cova té dos recorreguts, un de fàcil i un de difícil. El primer, que és el que es pot veure aquí, és de senzill accés, mentre que el segon té uns tams de galeries molt estretes per on s'hi ha de passar agegut i amagant la panxa, fins i tot. M'explicava el meu guia, un autèntic 'boer' exjugador de rugby, que una vegada una dona americana grassa es va capficar en passar pel tram difícil, tant si com no, i es va trobar que en un moment donat es va quedar trabada entre les roques de la cova de forma que no podia anar ni endavant ni endarrere. Es veu que van haver d'anar a buscar un equip de salvament i els bombers per poder-la desencatllar.

Atlàntic

2010-10-26T18:57:00.008+02:00

Bantry Bay

(setembre 2010)

Aquest indret està en una zona residencial de Cape Town amb casetes, casasses i edificis poc alts que reposen equilibradament sobre els vessants al llarg de la costa.

El sol s'acomiadava i ens deixava aquest oceà daurat de primavera incipient que no em cansava de mirar.

Des del balcó

2010-08-13T17:08:00.010+02:00

Cel rogent, pluja o vent (Igualada - L'Anoia)

12 d'agost de 2010 els igualadins ens preparavèm per a rebre l'aiguat que ens venia al damunt.

Des del balcó de casa, on només obir les portes tinc un bloc de 5 pisos just al davant, només disposo d'escasses vistes als laterals. Tot i així, vaig poder robar-li aquests impressionants retalls al cel.

Arriba la tempesta

2010-08-02T17:08:00.007+02:00

Belltall (La Conca de Barberà)

Quan torno del Delta de l'Ebre cap a Igualada acostumo a passar per la carretera C-14. Certament són 24 km. més, pero és que el tram que va des de Solivella fins a Tàrrega té uns paisatges impagables als quals no m'hi sé resistir i, és clar, em compensa de sobres.

Arribant a Pandora

2010-07-28T18:58:00.009+02:00

Arribant a Pandora

Després de la batalla, la nau espaial RDC0021-D52 que comandava havia quedat seriosament danyada. L’ala esquerre havia estat arrencada de socarrel per l’impacte del mísil enemic que, no obstant, en una mil.lèssima de segon i de lucidesa jo habia quasi esquivat. El sistema electrònic d’abord y el propulsor, però, havien deixat de funcionar. Estava segura que no existia forma resoldre el greu accident perquè no disposava de contacte amb la base i havia perdut la resta de companys en l’enfrontament.

Certament, jo havia salvat la vida per molt poc, però, hauria valgut la pena? Ara la meva nau es trobava a la deriva lliscant a tota velocitat per l’espai fosc i incert cada cop més i més lluny del meu objectiu i dels meus. Ningú no podia ajudar-me, només em podia deixar portar… i pensar en tu.

Havia entrat en l'òrbita de Saturn, Pandora es veia cada vegada més a prop i Prometeo al fons...

Un dia per a la història

2010-07-11T19:22:00.008+02:00

10 de juliol de 2010

Aquest dia el poble català, prescindint de les proclames i fal.làcies dels polítics, es va manifestar lliurement i va decidir què vol ser i cap a on vol anar.

Insinuacions

2010-06-04T18:57:00.011+02:00

L'ombra del far

Hola, amor. Per fi t'he trobat

Doncs segueix-me...

El Fangar (Delta de l'Ebre)

Passejant, indolent, quan ja queia la tarda.

Tornant a casa

2010-05-19T21:09:00.002+02:00

Carretera C-14 entre Solivella i Belltall (La Conca de Barberà)

Tenia pressa per arribar a casa, però no vaig poder resisitir la temptació, al capdevall era gratis i, no obstant, tan valuosa. Així que peu al fre i a la cuneta, xaleco groc llampant (no m'enxampessin els mossos) i clic.

No és un decorat

2010-05-18T21:02:00.007+02:00

Siurana de Priorat

Potser pel seu difícil accés per una carretera de revolts impossibles i allunyat de tot i tothom, el poble es manté com com si es tractés del decorat d'un pessebre.

Panys i forrallats

2010-05-10T21:13:00.007+02:00

Porrera (El Priorat - Catalunya)

Passejant per aquells carrers estrets i costaruts he trobat retalls d'un passat que pogué ser noble.

No ha passat el temps

2010-05-03T23:32:00.008+02:00

El Casino de Falset i seu de la Penya Barcelonista (El Priorat - Catalunya)

2010. Ja en queden pocs com aquest...

Long Street (Cape Town)

2010-04-11T19:13:00.019+02:00

Cape Town (2006)

Volia fer un intensiu d'anglès perquè amb tants anys d'estudi no aconseguia passar de quatre paraules mal contades. Així doncs, què millor que anar a un lloc on no m'entenguessin i per pura necessitat m'hi hagués d'esforçar!!!: O m'explico, o em moro de gana (bé, potser no tant...). Vaig decidir-me per Ciutat del Cap a Sudàfrica, on no hi trobaria ningú que parlés la meva llengua (tampoc no va ser exactament així, però això és una altra història).

Cape Town és la ciutat de la meva vida, allí on jo hi aniria a viure: mar, sol, bon clima, gent amable, cosmopolita, bona cuina, cultura...

Long Street és el centre, on conviuen la tradició de les cases victorianes amb la modernitat dels gratacels. Una mescla que m'encanta.

Finestres de les velles adobaries

2010-03-07T21:24:00.021+01:00

La finestra que giscla mentre contempla esgarrifada el futur

Barri del Rec i les velles adoberies (Igualada)

La longitud del rec, des que comença fins al final, és de 3.040 m. (Déu n'hi do!!), així, d'extrem a extrem, s'hi poden trobar tot tipus de construccions, algunes molt antigues, prou velles en qualsevol cas a causa del seu abandonament, no obstant això, no pas exentes de valor ni d'interés arquitectònic. Ara, però, només vull mostrar un petit ventall de finestres.

Graffitis al barri del Rec

2010-03-02T22:17:00.022+01:00

Barri del Rec i de les velles adoberies (Igualada)

La degradació salvatge que pateix el barri és ideal per atraure expressions artístiques que en alguns casos fins i tot resulten prou atractives. Si més no, és l'única cosa que li dóna vida.

El Rec i les velles adoberies a Igualada

2010-02-13T21:25:00.025+01:00

Els abeuradors adosats a l'antiga muralla amb la Font de La Carota a l'esquerre

La Font de la Carota

Barri del Rec i les velles adoberies

Igualada és una ciutat d’interior que tradicionalment s’ha desenvolupat d’esquena a ella mateixa. No hi trobarem racons amb encant, ni edifics singulars (llevat de l’Asil del Sant Crist, L'Escorxador i poca cosa més), però si que hi podem trobar un indret emblemàtic: el Rec. El sud de la ciutat està recorregut d’extrem a extrem per un rec, del qual se'n tenen notícies ja al S XIII, que començava a la reclosa del Molí Nou i s’acabava al Molí de l’Alert, el qual abastia d’aigua el seguit d’adoberies que s’hi arrengleraven, els horts i un molí. Ara, aquest barri, que és l’insignia de la ciutat, allò que la fa diferent de les altres, podria desaparèixer…

ISTAMBUL DE NIT

2010-01-28T18:27:00.036+01:00

Per la Ruta de la Seda

(Juliol 2008)

El trajecte d'ananda cap a la Ruta de la Seda va obligar a fer escala a Istambul. No em vaig poder moure de l’aeroport, però quan ja a la nit l’avió s'enlairà sobrevolant el Mar de Màrmara , sola a la meva filera de butaques, el vaig contemplar per la finestra de l'aparell encuriosida i sorpresa: les llums escampades per mil.lers s’amuntegaven en aquella ciutat de llegenda y s’anaven repartint al llarg de la costa fins a perdre’s del tot en la fosca absoluta. En aquell precís moment vaig comprendre el perquè de la meva fascinació per la ‘contaminació lumínica’ (tan rebutjada a les nostres contrades), al capdevall cada llumeta pertany a una persona, una família, un col.lectiu, a una activitat humana al seu voltant que hi és encara que no ho pugui veure... i l’emoció em va fer sanglotar.
En tornar de Samarcanda vaig fer una jornada a Istambul. Feia tants anys que hi havia estat per primera vegada! Vaig esperar que es fes fosc.

EL BANY DE LA PRINCESA

2010-01-04T00:01:00.005+01:00

Ciutat sagrada de Haridwar (Índia)

Juliol 2009

En mig de la multitud que s'afanyava a purificar-se a les aigües del Ganges, la seva bellesa i la seva dignitat esborraven la resta de la gent. A mí em va captivar.

MIRADES DE L'ÍNDIA

2010-01-03T22:53:00.034+01:00

Juliol 2009

L'India no té terme mig: o la denostes de socarrel o t'atrapa sense remei. A mí em va atrapar ja fa anys.

Aquesta és una mostra ínfima dels mil.lers de rostres, mirades i actituds que hom hi pot trobar. Uns ulls intensos, nets i càlids.

Benvinguts a l'Índia.

Seqüència d'una posta de sol

2009-02-21T20:49:00.008+01:00

Algèria / Desert de Tassili Ahaggar (2008-09)
Havíem estat fent els preprepatius; cadascú, de forma ansiosa, cercava el lloc més idoni. I aquest va ser el resultat. En tot cas, el meu resultat.

ROSTRES

2009-02-14T19:40:00.002+01:00

Algèria (2008-09) Desert de Tassili Ahaggar

Els paisatges són inerts, però a cada paisatge li correspon una personalitat, un poble, uns rostres. I vet aquí els rostres del desert, els amos i senyors d'aquella terra erma on hi troben el seu destí: heus aquí els nòmades tuareg.

Les dones tuareg

2009-02-14T19:32:00.007+01:00

Timidesa

Ulls tristos

Una petita joia

Mare i fill

Els homes tuareg

2009-02-14T19:19:00.005+01:00

El xofer jove

El vell patricarca

Una cara de murri

Un rostre seductor

Gaudint de la posta de sol

2009-02-06T20:27:00.003+01:00

Argèlia (2008-09) Mont Assekrem
Tot un luxe, oi?

Tahat Assekrem

2009-02-06T20:19:00.003+01:00

Argèlia (2008-09)
Cansats, després tot un dia d'anar dins la coctelera que era el nostre 4x4 per arribar a la Serralada de l'Assekrem, encara vàrem haver de pujar a peu fins a mont Assekrem (2.780 m) on es troba l'ermita del pare Foucault. La vista se'ns perdia en un horitzó de 180º i aquest és el resultat.

Mont Ilamen

2009-02-06T19:57:00.003+01:00

Argèlia (2008-09)
Camí de l'Assekem es troba aquesta agulla orgullosa. Fa milers d'anys va ser un con volcànic però l'erosió es va endur la terra més tova deixant a la vista la xemeneia de basalt.

Aigua també

2009-02-03T20:27:00.004+01:00

Algèria (Desert de Tassili Ahaggar 2008-09)
Guelta de Afilal
Semblava un miratge, però era ben real. Si, hi va haver un temps en que el desert del Sahara era una zona humida amb bèsties salvatges i rius cabdalosos. Aquest n'és un petit testimoni.

Laberint

2009-02-03T20:18:00.003+01:00

Algèria (Dessert Tassili Ahaggar 2008-09)
Hi ha molts desert en aquest desert ben diferenciats els uns dels altres; ara toca jugar a 'fet i amagar' al laberint...

Camins de sorra

2009-02-03T20:10:00.004+01:00

Algèria (Desert de Tassili Ahaggar 2008-09)
Mil camins desconeguts, mil camins que només coneixen qui els han fet

Xampinyons de pedra

2009-02-03T19:56:00.001+01:00

Algèria (Desert de Tassili Ahagar 2008-09)

Resistirà?

2009-02-03T19:47:00.003+01:00

Algèria ( Desert de Tassili Ahaggar 2008-09)
Aquest desert guarda les formes més extranyes que hom pugui imaginar, producte de l'erosió que han infligit els forts vents, els quals han escombrat els materials més tous, com la sorra, i han deixat al descobert gressos i basalts. Fins quan se sostindrà aquest monòlit?

Cova de El Gessour

2009-01-31T19:58:00.002+01:00

Algèria (Desert de Tassili Ahaggar 2008-09)

Tempesta de sorra

2009-01-31T19:48:00.003+01:00

Algèria (Desert de Tassili Ahaggar 2008-09)
31 de desembre. En ple dia, tot i ser desert no feia gens de calor; ben al contrari: bufava un vent constant que es ficava per qualsevol forat de l'anorak i la sorra empastifava la càmera fotogràfica dificultant el seu funcionament. Va ser força difícil muntar la tenda i no cal dir el sopar. La recompensa, però, va ser aquesta vista esplèndida.

Minimalista

2009-01-31T19:41:00.000+01:00

Algèria (Desert de Tassili Ahaggar 2008-09)
La contemplació de les formes suaus i arrodonides de les dunes transmeten serenitat i atemperen l'ànim. Allà, la relativitat envaeïx els esperits.

L'arbre no ha resistit

2009-01-31T19:14:00.000+01:00

Algèria 2008-2009 (Desert de Tassili Ahaggar)

L'acàcia és l'arbre del sahel per excel.ència; allà viu i els dromedaris s'alimenten de les petites fulles. Però això és el desert pur i dur i, tot i que molt resistent, aquesta vegada no ho ha pogut suportar.

Crepúscul arribant a Tamanrasset

2009-01-29T14:48:00.000+01:00