11 nov. 2018

Una nit a l'Erg Chebbi


El capvespre

Nit d'estels

L'albada 
Dunes i llum al desert 'Erg Chebbi' (Marroc)

.

10 nov. 2018

Treballant dur










L’adoberia de Chouwara és la més extensa de les que encara hi ha a Fes al bell mig de La Medina. S’hi poden veure, com si es tractés d’un gran mosaic, un gran nombre de cubs emplenats amb tints naturals de colors diversos, on destaca entre tots l'impressionant vermell “poma de Blanca Neu”. Allí s’adoben cuirs de bou, xai, cabra i camell.

Aquestes adoberies estan envoltades de terrasses des de les que es pot observar la feina duríssima que els suposa a les persones que hi treballen.

Enllaç:


En entrar a l’edifici tot pujant per una sinuosa i estreta escala, em van donar una ramet de menta per olorar mentre havia de contemplar l’espectacle. La idea era que - teòricament - la pudor no em fes entrar en basca. Això no obstant a mi no em va caldre. Pot ser el fet de ser d’Igualada, on de pudors d’adoberia n’anem sobrats i considerant que jo de petita estiuejava a l’adoberia d’uns oncles a València, aquella olor 'tan espantosa' reconec que no em va fer ni fred ni calor.

.




10 abr. 2018

Cercant la petjada fenícia

Façana il.luminada del Museu inspirada en el Temple de Luxor

Sarcòfag d'Ahiram, rei de Biblos. Una de les joies més preuades del museu





Enterrament prehistòric

Sarcòfag romà delicadament esculpit



Tomba de Tir

Sarcòfags antropomòrfs

MUSEU ARQUEOLÒGIC NACIONAL DEL LÍBAN

Cercant la petjada fenícia al Líban, només la vaig poder trobar al Museu Arqueològic. El cas és que el fenicis van ser un poble pacífic i treballador, molt fàcil per a ser envaït, de manera que tota la seva cultura va ser norreada i engolida per les successives invassions. Líban ha estat un país per on hi ha passat tothom, els d'Europa cap a Àsia i el d'Àsia cap a Europa al llarg de més 6.000 anys. És a dir, que té molt per explicar.

Aquest Museu (inaugurat el 1942) va ser seriosament malmès durant la guerra civil de 1975 (que es va allargar fins al 1991), atès que es trobava al mig de la línia verda que separava els dos bàndols contendents. Conté autèntiques joies mil·lenàries que van estar en seriós perill de destrucció o d'expoli, de tal forma que el llavors director va ordenar traslladar totes les peces petites que estavan a les vitrines i portar-les al soterrani que va ser clausurat amb parets de mamposteria, així com fer carcasses de formigó als sarcòfags per al de preservar-los, la qual cosa va donar uns resultats excel.lents. Acabada la guerra i reconstruit l'edifici, es van reccuperar intactes i el Museu es va tornar a obrir el 1999, essent avui dia un dels orgulls nacionals.

El Museu es divideix en tres plantes, no sabria dir quina més interessant. A la plata baixa trobem els grans sarcòfags de pedra (fenicis i romans). A la planta superior, joies, estatuetes fenícies, armes de tots els temps, ceràmica, vidre... I a la planta soterrània es poden veure diversos tipus d'enteraments. Fins i tot hi ha una sala especialment tractada (en la qual no està permès fer-hi fotos) amb dues vitrines independents que contenen, per una banda, les mòmies d'una mare i el seu nadó i, per una altra, les de dos germans petits totes elles perfectament conservades.

La veritat és que només per aquest Museu, ja val la pena un viatge al Líban.


El Museu

La major col.lecció de sarcòfags del món


.

28 feb. 2018

Presó incondicional







No em puc ni imaginar el què deu sentir una persona empresonada i més si és per un delicte que no està justificat...
.

26 ene. 2018

TRÍPOLI, ciutat mil·nerària




Des que vaig estar a Mostar (Bòsnia) a principis de la dècada dels 2000, no havia vist una ciutat tan castigada com aquesta a causa de les guerres de nova factura. La veritat és que em va impressionar i per això, li he volgut dedicar aquest monogràfic. No obstant això, els seus habitants sembla que accepten aquestes precarietats i s’esforcen per tirar endavant les seves vides en un entorn tan caòtic i poc amable. Al capdavall tampoc hi ha prou diners per a restaurar-la si considerem la precària situació del Líban en tot l’embolic de l’Orient Mitjà.

Trípoli, per raons obvies, no és ni de bon tros la ciutat més bonica de Líban però el seu basar, un dèdal d’allò més perdedor per als forasters, amaga antigues prosperitats i es resisteix amb ungles i dents a baixar els braços.

S’hi por trobar de tot. Venedors de tot tipus, l’un al costat de l’altre combinant sabateries amb peixateries, joieries, artesans, ‘hammams’ encara en ús o abandonats, vells ‘caravansars’ reconvertits, i un anar i venir constant per aquells carrerons foscos fruit del treball diari i de la necessitat de supervivència. Trípoli té també una fama merescuda en la elaboració de sabons artesanals i productes relacionats. Una joia que no és or: “el sabó de cedre!”

I també té altres elements menys tranquil•litzadors a priori: tancs i blindats aparcats al carrer i soldats armats amb fusells més grossos que ells mateixos (prohibit fotografiar). Però sembla que la gent els veu com un element més del paisatge urbà.

7.000 anys d’història ininterrompuda en un lloc tan estratègic donen per a molt. Això vol dir que per aquí hi ha passat tothom. Tothom de tot arreu, d’un cantó cap a l’altre i d’un continent a l’altre. La petjada fenícia que jo buscava no la vaig trobar, perquè el següent invasor havia destruït allò que li recordava el vençut i havia construït la seva glòria al damunt o robat les pedres per fer-se el palauet.
Diguem que el monument més important de Trípoli és l’antic castell de Saint Gilles amb vistes panoràmiques sobre la ciutat que ens remet al passat violent de les Croades. No obstant, com que la fortalesa no té massa interès – des de punt de vista fotogràfic - només li he dedicat un parell de diapositives.


Cal que dir també que les condicions de llum i de temps en que han estat fetes les fotos van ser d’allò més precari: va ploure el dos dies, es feia fosc de seguida, la il•luminació era escassa a tot arreu i no vaig poder utilitzar trespeus. És a dir, vaig haver de tibar d’ISO i resar perquè sortís alguna cosa presentable...

.

8 ene. 2018

Venerables


Cristià

Drus

Musulmà

Musulmà

Líban (desembre 2017 - gener 2018)

Venerable equival a respectable i digne d'estima i honor. A la persona venerable els anys i una vida recta l'han convertit en sàbia a la qual s'ha d'escoltar.
Aquests homes libanesos tranquils i afables, amb aquestes poblades barbes i mostatxos tant blancs, transmeten sabiesa i pau. Tant de gust d'haver-los conegut!


Venerable equivale a respetable y digno de es estima y honor. A la persona venerable los años y una vida recta la han convertido en sabia a la qual hay que escuchar.
Estos hombres libaneses tranquilos y afables, con estas pobladas barbas y mostachos tan blancos, transmiten sabiduría y paz. ¡Encantada por haberlos conocido!

.

18 nov. 2017

Canònica de Sant Miquel de Cardona




Feia uns vint-i-cinc anys que no hi havia tornat a posar els peus i avui, en una sortida del tot improvitzatda he anar a parar a la Canònica de Sant Miquel de Cardona . Malgrat que no he pogut entrar dins lèsglésia, m'ha emocionat veure les pintures murals de l'atri (tot i ser una còpia, l'orginal de les quals es troba al MNAC).

Majestat

Presentació al Temple

 La flagelació


Està clar que hi haig de tornar amb més temps...