26 ene. 2018

TRÍPOLI, ciutat mil·nerària




Des que vaig estar a Mostar (Bòsnia) a principis de la dècada dels 2000, no havia vist una ciutat tan castigada com aquesta a causa de les guerres de nova factura. La veritat és que em va impressionar i per això, li he volgut dedicar aquest monogràfic. No obstant això, els seus habitants sembla que accepten aquestes precarietats i s’esforcen per tirar endavant les seves vides en un entorn tan caòtic i poc amable. Al capdavall tampoc hi ha prou diners per a restaurar-la si considerem la precària situació del Líban en tot l’embolic de l’Orient Mitjà.

Trípoli, per raons obvies, no és ni de bon tros la ciutat més bonica de Líban però el seu basar, un dèdal d’allò més perdedor per als forasters, amaga antigues prosperitats i es resisteix amb ungles i dents a baixar els braços.

S’hi por trobar de tot. Venedors de tot tipus, l’un al costat de l’altre combinant sabateries amb peixateries, joieries, artesans, ‘hammams’ encara en ús o abandonats, vells ‘caravansars’ reconvertits, i un anar i venir constant per aquells carrerons foscos fruit del treball diari i de la necessitat de supervivència. Trípoli té també una fama merescuda en la elaboració de sabons artesanals i productes relacionats. Una joia que no és or: “el sabó de cedre!”

I també té altres elements menys tranquil•litzadors a priori: tancs i blindats aparcats al carrer i soldats armats amb fusells més grossos que ells mateixos (prohibit fotografiar). Però sembla que la gent els veu com un element més del paisatge urbà.

7.000 anys d’història ininterrompuda en un lloc tan estratègic donen per a molt. Això vol dir que per aquí hi ha passat tothom. Tothom de tot arreu, d’un cantó cap a l’altre i d’un continent a l’altre. La petjada fenícia que jo buscava no la vaig trobar, perquè el següent invasor havia destruït allò que li recordava el vençut i havia construït la seva glòria al damunt o robat les pedres per fer-se el palauet.
Diguem que el monument més important de Trípoli és l’antic castell de Saint Gilles amb vistes panoràmiques sobre la ciutat que ens remet al passat violent de les Croades. No obstant, com que la fortalesa no té massa interès – des de punt de vista fotogràfic - només li he dedicat un parell de diapositives.


Cal que dir també que les condicions de llum i de temps en que han estat fetes les fotos van ser d’allò més precari: va ploure el dos dies, es feia fosc de seguida, la il•luminació era escassa a tot arreu i no vaig poder utilitzar trespeus. És a dir, vaig haver de tibar d’ISO i resar perquè sortís alguna cosa presentable...

.

8 ene. 2018

Venerables


Cristià

Drus

Musulmà

Musulmà

Líban (desembre 2017 - gener 2018)

Venerable equival a respectable i digne d'estima i honor. A la persona venerable els anys i una vida recta l'han convertit en sàbia a la qual s'ha d'escoltar.
Aquests homes libanesos tranquils i afables, amb aquestes poblades barbes i mostatxos tant blancs, transmeten sabiesa i pau. Tant de gust d'haver-los conegut!


Venerable equivale a respetable y digno de es estima y honor. A la persona venerable los años y una vida recta la han convertido en sabia a la qual hay que escuchar.
Estos hombres libaneses tranquilos y afables, con estas pobladas barbas y mostachos tan blancos, transmiten sabiduría y paz. ¡Encantada por haberlos conocido!

.

18 nov. 2017

Canònica de Sant Miquel de Cardona




Feia uns vint-i-cinc anys que no hi havia tornat a posar els peus i avui, en una sortida del tot improvitzatda he anar a parar a la Canònica de Sant Miquel de Cardona . Malgrat que no he pogut entrar dins lèsglésia, m'ha emocionat veure les pintures murals de l'atri (tot i ser una còpia, l'orginal de les quals es troba al MNAC).

Majestat

Presentació al Temple

 La flagelació


Està clar que hi haig de tornar amb més temps...

8 nov. 2017

Catifes efímeres




Com annex a l'exposició "Catifes de ciment" (El món de la rajola hidràulica), nens i nenes de diverses escoles han fet la seva proposta a la Sala de les Encavallades del Museu de Cal Boyer, com si de mosaics gaudinians es tractés.




He fet les fotos amb una òpica de 16 mm. respectant a propòsit la distorsió que provoca una lent d'aquestes característiques, que no he volgut corregir amb post produucció.

18 oct. 2017

Basílica de Santa Maria (Crakovia)

Basílica de l'Assupmció de la Mare de Déu
Crakovia (Polònia)



Hom podria considerar excessiva la decoració d'aquesta Basílica, però realment el temple imposa i s'admira. És, al meu parer, un reflex inequívoc de la devoció catòlica del poble polonès.





Si bé tot en ella és d'una grandiositat aclaparadora, allò que més destaca és el presbiteri il.luminat per grans vitralls de finals del S. XIV i el retaule de l'altar major de fusta policromada de 13 m d'alt per 11 m d'ample.




El retaule és un políptic, amb un panell central i dos més a cada costat.



El políptic s'obre lentament cada dia a les 11,50 h i es tanca a les 17,30 h (llevat dels dissabtes que roman obert tot el dia).
Un cop obert, es pot veure l'Assumpció de la Mare de Déu envoltada dels apòstols. No cal dir que la quantitat de gent i l'expectació és màxima al moment de l'obertura.





L'edifici, de totxo, està situat a Rynek Glówni i rematat amb dues torres d'altura diferent. L'estructura primigènia es va alçar a la dècada de 1220, la qual, no obstant, va ser destruida pels tàrtars i reconstruida posteriorment amb aquesta exhuberància.







.

14 ago. 2017

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Clicar a sobre de la primera fotografia per obrir tota la col·lecció en forma de tirallonga

Santíssim Misteri (S:XII)
Retaule de Santa Maria la Blanca (S.XIV)

Retaule de Sant Agustí (S.XIV)



Aquest retaule d'alabastre que descriu passió, mort i resurecció de Crist és una còpia, l'original del qual es troba al Museu Episcopal de Vic, i és tan nova la seva ubicació aquí que encara no surt als catàlegs. Tot i ser una còpia, és d'una una delicadesa que en cap sentit desmereig l'original. 

Val a dir, no obstant, que la disposició de les vinyetes no és cronològica, cosa que pot fer suposar que algú va tenir un lapsus al moment del muntatge.



Sempre he sentit fascinació per les escenes de l'infern

Làipida commemorativa de l'Abadessa Emma





Capella barroca de la Mare de Déu dels Dolors (S.XVII-XX)

Cúpula de la Capella (Jacint Morató)



Tresors del Museu


El claustre (S.XV)




27 ene. 2017

Un home ric


Una vida austera, fins i tot dura, no és sinòmim de miserable. Tot depèn de la forma en que hom l'encari i de les necessitats que es creï.

Seria més o menys el que li passa al patricarca d'aquesta familia, de l'ètina Hasania, de pastors semi nòmades que habiten al Desert de Bayuda  (Sudan del Nord). L'home té el que té, i sembla estar-li prou bé a ell i als seus.



Una vida austera, incluso dura, no es sinónimo de miserable. Todo depende de la forma en que uno la encare y de las necesidades que se cree.

Sería más o menos lo que le sucede al patricarca de esta familia, de la etina Hasania, de pastores semi nómadas que habitan en el Desierto de Bayuda (Sudán del Norte). El hombre tiene lo que tiene, y parece estarle bien a él ya los suyos.



Pou d'aigua --amb aigua-- excavat al bell mig del no res. Les fustes travesseres són per a fer lliscar la corda que du el poal del fons fins a la boca. Això pot donar una idea de la fondària del pou.

Pozo de agua --con agua-- excavado en medio de la nada. Las maderas atravesadas sirven para deslizar la cuerda que lleva el cubo del fondo hasta la boca. Esto puede dar una idea de la profundidad del pozo.



Fins i tot disposa d'una petita placa per a la captació d'energia solar a l'entrada de la barraca (a la dreta).

Incluso dispone de una pequeña placa para la captación de energía solar a la entrada de la choza (a la derecha).


El bestiar. Evidentment en tenia més repartit entre els voltants i els corrals.

 El ganado. Evidentemente había más repartido entre los alrededores y los corrales.



La cuina on no hi falta ni mica de menjar, i també altres membres d'una família que enforteixen vincles i es donen seguretat mútua en un indret tan inòspit.

La cocina donde no falta comida, y también otros miembros de una familia que fortalecen vínculos y se dan seguridad mutua en un lugar tan inóspito.




Al capdevall, què és la vida? On són els límits, ja siguin per dalt o per abaix?

Al fin y al cabo ¿qué es la vida? ¿Dónde están los límites, sean por arriba o por abajo?


Un home feliç, un home ric

Un hombre feliz, un hombre rico





.