31 dic. 2012

Lakshmi




Shri Lakshmi


Des de fa tres mil anys és la deïtat femenina més adorada i estimada, és una deessa especial i universal, portadora de bellesa i harmonia, perquè en els moments més foscos i de major desafiament porta curació i sentit de fortuna. És una connexió còsmica de gran abast, una dona divina que s'assembla a nosaltres i ens ofereix una sensació de coratge, d'esperança i de poder.

Lakshmi és la Deessa per mitjà de la qual assolirem els nostres objectius, a través de l'observació d'un mateix i de la percepció correcta del món perquè representa qualitats que estan dins nostre i tenen el potencial d'aflorar. Els miracles són canvis en la percepció.

Lakshmi existeix en una dimensió més enllà de les nostres lluites humanes i tristeses. Ens pot guiar cap a una millor sensació de viure, tenir relacions d'amor més profundes i més alegries, perquè també és considerada com la Gran Mare que ens pot guiar de la Foscor a la Llum. És una font d'energia positiva si la mirem cada dia, la seva representació atreu la bona fortuna a les nostres vides.



Mantra:


“Om shri Mahalakshmyai namaha”



Coratge, fortalesa i sort en aquest 2013 que demà comença és el què ens cladrà en aquest país nostre tan vilipendiat per la crisi, les males praxis, els especuladors, els bancs, la corrupció, les retallades i l'atur.

Sens dubte caldrà canviar idees, valors, accions i, per què no, una major vida espiritual que ens reconforti.

 

29 nov. 2012

Al mercat







Lamadi (Tanzania) 

De camí cap el Llac Victòria varem fer una aturada en aquest petit poble desconegut, un de tants d'aquell país. El mercat no tancava mai, ni de dia ni de nit. La vida allà era permanent.

22 oct. 2012

Sunset between the trees





Parc Nacional de Taranguire (Tanzania)

Els Déus em van tocar amb la seva mà i em van permetre gaudir d'una de les millors postes de sol en el seguit de viatges que he fet arreu del món.


7 oct. 2012

Baobabs




 Parc nacional de Taranguire (Tanzània)

Arbes meravellosos, sempre plens de vida i de vides... girats per Déu a l'inrevés a causa de la seva supèrbia, diuen... No m'ho crec pas. És massa bonic per ser un càstig.

21 sept. 2012

Caçera










Serengueti (Tanzània)

Dins dels nostre vehicle, immòbils, en un silenci absolut i la respiració continguda, estàvem a punt de presenciar una escena de caça com aquelles que ens presenten als reportatges de National Geographic o els grans documentals de La2.

La lleona que havia d'encapçalar l'escomesa mesurava l'estratègia, però alguna cosa va fer que les zebres s'adonessin de les seves intencions i, sense perdre-la de vista ni un instant, es van anar retirant fins que la lleona va creure que ja no tenia cap possibilitat i caçera va quedar avortada.

Les lleones, però, tan tranquil.les, se'n van anar a jugar com si res.

13 ago. 2012

La màgia de la foscor




Barcelona Forum i Diagonal Mar

Passejada fotogràfica nocturna amb Matèria.bcn. Un vespre-nit ben aprofitat.

26 jul. 2012

Botigues de La Rambla




Botigues de La Rambla (Barcelona)

Tradicionals, artístiques, modernes o trencadores, les botigues de La Rambla (no totes...) és tot un patrimoni que la fa una gran ciutat

22 jul. 2012

Bombers en lliuta






Manifestació del 19 de juliol a Barcelona (algú va dir que érem 40.000: ja..., no s'ho creu ni ell)

Abans que res vull expressar la meva admiració i respecte per la feina del cos de bombers, sovint heroica, tant dels professionals vom dels voluntaris.

El dia de la 'mani' li vaig demanar al noi que em deixés fotografiar el casc des del darrere. No m'interessaven tant les expressions dels rostres com el fet de mostrar aquella heina de treball usada i bruta per deixar clar el què ens hi va amb tot això de les 'retallades' en els aspectes fonamentals.

Des del meu modest bloc, a tots una salutació afectuosa.

14 jul. 2012




El Rec (Barri de les velles adoberies) Igualada

De tant en tan convé passejar-s'hi ja que els grafitis es van renovant i a mes a més és un plaer si són dels bons perquè al cap de vall, dignifiquen la zona tan degradada.

2 jul. 2012

En fer-se fosc




Port esportiu de Segur de Calafell

La nit de Sant Joan, mentre sopava, em va agradar seguir el procés crepuscular, i constatar allò de "res no és veritat ni és mentida, tot depèn del color del cristall amb que es mira"... Que ens ho digin als fotògrafs, amb els nostres filtres i artilugis! 

Per aquesta nocturna, vaig fer servir per primera vegada un objectiu Nikor 33 mm, F:1,8. Una meravella.

17 jun. 2012

Terra i blaus








Fuerteventura: L'illa oblidada

Quan hom volta per Fuerteventura sembla que la vida no existeixi fora de les zones turístiques ja que és força difícil trobar gent al poblets, fins i tot es fa difícil trobar-ne a la capital, Puerto del Rosario. Àrida i ventosa, sense cap rierol que travessi, no obstant, convida a la contemplació del blau inabastable de l'oceà que l'envolta i d'aquelles terres ermes de perfil suau.

17 abr. 2012

El Judici Final








Església Arxiprestal de Santa Maria de Morella (S. XIII i XVI)
(País Valencià - Comarca de Maestrat)


Vaig anar a Morella per segona vegada l'any 2009 i vaig poder visitar la magnífica església de Santa Maria que, per sort, estava oberta. Era força fosca doncs els vitralls no són ni massa grans ni abundants i deixaven passar poca llum. Tot i així, en un altre cop de sort vaig descobrir el relleu policromat que hi ha a la volta del cor, el qual mostra unes escenes del Judici Final d'allò més impactants amb tortures horroroses infligides pels dimonis als considerats pecadors. Aquells desgraciats discorren per l'esquerra de la balança que sosté un àngel que pesa les ànimes, fins al final del camí on els ha de rebre un Llucifer tenebrós. A la dreta hi ha sants, frares, monges i més àngels que es dirigeixen a la Casa del Pare, que, la veritat, no tenen massa interès en ser d'allò tan previsibles.

No havia vist mai una cosa similar en cap més església del país (vaig veure quelcom encara més bèstia a la Catedral fortificada de Santa Cecília a Albi - França) i em va cridar poderosament l'atenció. Vaig fer-hi fotografies, naturalment, però la manca de llum i les limitacions de la meva càmera llavors van fer que no em sortissin gens bé.

Aquesta vegada, he fet el viatge expressament carregada amb la meva Nikon, el trespeus, un flaix extern i el disparador automàtic. No podia fallar... el motiu s'ho valia. Aquest cop, però, la il.luminació encara era pitjor perquè plovia a bots i a barrals i hi entrava poquíssima llum de l'exterior i tampoc el recinte no tenia cap lampada encesa. Però la tècnica, no obstant, prou que ajuda.

Agenollada per a l'enfoc i amb tot el meu muntatge, era curiós adonar-me com la gent que entrava em mirava en primer lloc a mi i tots els meus artilugis, però després fixaven la seva vista en l'escena del cor, a la qual no hi haurien parat atenció si no hagués estat perquè una altra persona -jo, en aquest cas- els havia fet desviar la vista al lloc interessant.

Per cert, a Google no n'he trobat cap imatge d'aquest Judici Final.


http://www.morellaturistica.com/

1 abr. 2012

Nit a la Font màgica





Montjuic (Barcelona)

Sempre canviant, sempre sorprenent la Font màgica de Montjuic és com guaitar el foc o el les onades o el córrer del riu, un espectacle que apaivaga l'esperit.

El meu primer RAW editat amb Ligthroom... i una petita trampa amb Picnik (Mmmmm... aquest viciii...)