Per la Ruta de la Seda
(Juliol 2008)
El trajecte d'ananda cap a la Ruta de la Seda va obligar a fer escala a Istambul. No em vaig poder moure de l’aeroport, però quan ja a la nit l’avió s'enlairà sobrevolant el Mar de Màrmara , sola a la meva filera de butaques, el vaig contemplar per la finestra de l'aparell encuriosida i sorpresa: les llums escampades per mil.lers s’amuntegaven en aquella ciutat de llegenda y s’anaven repartint al llarg de la costa fins a perdre’s del tot en la fosca absoluta. En aquell precís moment vaig comprendre el perquè de la meva fascinació per la ‘contaminació lumínica’ (tan rebutjada a les nostres contrades), al capdevall cada llumeta pertany a una persona, una família, un col.lectiu, a una activitat humana al seu voltant que hi és encara que no ho pugui veure... i l’emoció em va fer sanglotar.
En tornar de Samarcanda vaig fer una jornada a Istambul. Feia tants anys que hi havia estat per primera vegada! Vaig esperar que es fes fosc.
En tornar de Samarcanda vaig fer una jornada a Istambul. Feia tants anys que hi havia estat per primera vegada! Vaig esperar que es fes fosc.
impresionant ! fascinant el teu viatge. les imatges transmeten ...
ResponderEliminarSalutacions Rosa
Hola Rosa,
ResponderEliminarm'agraden molt les dues primeres, on es veuen els llums de les barques reflexades a les aigües, i vigilades per la gran cúpula i minarets de sta. Sophia; si he d'escollir, m'agrada més la segona, més saturada de colors.
Gràcies per compartir-les amb nosaltres.
s@lut