18 ago. 2013

Monestir de Veruela









Principio del formulario
L'Ordre del Císter es va instal·lar en les faldes del Moncayo al segle XII, a la Vega del riu Huecha. Els monjos blancs van arrelar en aquestes terres i la seva prosperitat econòmica va resultar essencial perquè Veruela i els seus abats tinguessin una important notorietat política al Regne d'Aragó.

La millor mostra d'aquesta importància serà l'excel·lent pedra picada de la magnífica església i de les seves dependències seguint l'esquema "tipus" que s'aplicava a tots els monestirs cistercencs: la puresa i sobrietat amb què els monjos s'havien de presentar davant Déu va ser similar a les necessitats de la seva austera arquitectura.

El monestir, però, viurà el seu declivi. S'arruïnà i fou abandonat el 1835 quan tingué lloc la desamortització de Mendizábal.

Tret a pública subhasta l'edifici en 1844, la Comissió central de Monuments artístics de Madrid va reclamar la seva conservació i impedir la seva licitació al millor postor, salvant la fàbrica de la seva total destrucció. Des de llavors va ser hostatgeria i refugi de nombrosos viatgers romàntics entre els quals van destacar els germans Bécquer.

A la Junta de Conservació que el va preservar de la seva destrucció des de 1845, va seguir la tutela de la Companyia de Jesús que s'hi va instal·lar amb un noviciat a l'abril de 1877 fins a 1973, amb la sola interrupció de l'expulsió de l'ordre durant el Govern de la República i la Guerra Civil (1932-1939), set anys en què va tornar a estar abandonat.

El 1976 la Direcció General de Belles Arts de l'Estat espanyol el va cedir en usdefruit a la Diputació de Saragossa per a la seva rehabilitació i conservació.

Des de llavors s'han recuperat i restaurat les dependències. A la calor del monestir han nascut escoles taller que han potenciat i recuperant els oficis. Avui, a més de ser un dels monuments més visitats d'Aragó, Veruela compta amb la seva programació cultural pròpia: concerts, recitals poètics, exposicions, teatre ... art actual que s'integra i posa en valor l'art que segles enrere van realitzar els monjos de l' austeritat.

1 comentario:

  1. Quizá pase este fin de semana, aunque no me atreveré a enseñar mis fotos...
    ¿Algún alojamiento para esos lugares?
    Un beso

    ResponderEliminar

Gràcies pel teu comentari.