23 abr. 2014

"Memorial 9/11"





Aquestes no són fotos espectaculars d'aquelles que pretenen enlluernar. Recorrent el "Memorial 9/11" a NY, se'ns mostra un espai diàfan, senzill, que indueix a la reflexió i al respecte. El silenci és la dominant.
Distribuïts al llarg de les baranes de poc més d'un metre d'ample que voregen les dues grans fonts en forma de cascada en el lloc en que s'enlairaven els edificis enderrocats, estan escrits els noms de totes les persones que van morir aquell dia a causa del desastre. De vegades, algú ha posat una rosa blanca en la ranura on estan gravats.

Mentre els anava llegint, em vaig adonar que una noia, sola, de poc més de 20 anys, estava aturada fent lliscar suaument els seus dits sobre dues inscripcions: la d'un home i la d'una dona amb el mateix cognom. De seguida vaig pensar que bé podrien tractar dels seus pares...

No la vaig voler fotografiar. Vaig prendre la foto als noms deixant la seva mà com a testimoni mut de la seva carícia.

..........................

Estas no son fotos espectaculares que pretenden deslumbrar. Recorriendo el "Memorial 9/11" en NY, se nos muestra un espacio diáfano, sencillo, que induce a la reflexión y al respeto. El silencio es la dominante. Distribuidos a lo largo de las barandillas de poco más de un metro de ancho que bordean las dos grandes fuentes en forma de cascada en el lugar en que se elevaban los edificios derribados, están escritos los nombres de todas las personas que murieron aquel día a causa del desastre. A veces, alguien ha puesto una rosa blanca en la ranura donde están grabados.

Mientras los iba leyendo, me di cuenta de que una muchacha, sola, de poco más de 20 años, estaba parada deslizando suavemente sus dedos sobre dos inscripciones: la de un hombre y la de una mujer con el mismo apellido. Enseguida pensé que bien podrían tratarse de sus padres ...

No quise fotografiarla. Tomé la foto en los nombres dejando la mano de ella como testigo mudo de su caricia.


2 comentarios:

  1. Una fotografia amb molt de càrrega emocional i sentiment.
    Una abraçada.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, tens raó. Fins i tot em vaig plantejar d'abraçar la noia de tanta pena com em va fer, però al final vaig preferir respectar el seu espai de dolor.

      Eliminar

Gràcies pel teu comentari.