31 ago. 2014

Pedra i vida


Àlbum Google+:

PERSÈPOLIS: 4.000 anys d'història (Iran)



El gegant mil.lenari i el petit esperit de resitència

Havia estat buscant informació sobre Iran a Internet i a llibreries especialitzades i gairebé no havia trobat res útil. Per últim vaig anar a la Biblioteca d’Igualada a veure què sortia i allà vaig localitzar un exemplar de National Geographic de 2008, però com que uns fets ocorreguts fa  4.000 anys tenen la mateixa validesa al segle XX com al XXI tant me feia que la revista fos antiga.

Les fotografies de Persèpolis que hi apareixien havien estat preses de nit. Els monuments tenien els enquadraments i la il·luminació adequades a aquella circumstància i lluïen d’allò més espectacular. Jo estava realment il·lusionada amb la idea de visitar aquell santuari, gresol de cultures i grans personatges de la Història, i volia fer unes fotos com aquelles. Si més no, les meves fotos amb el meu punt de vista.

Però els professionals de NG gaudeixen d’uns avantatges que no tenim els turistes corrents i em va passar que de nocturnes res de res; per altra banda, era el mes del Ramadà i en aquelles dates tot el món islàmic (excepte en la guerra) s’alenteix considerablement. Obrien al matí però tard (a les 10), molt tard per a fer bones fotos en un lloc com aquell.

Un cop dins del recinte, l’espectacle, a primera vista i amb la calor d'un sol que cau a plom, em va resultar decebedor: Persèpolis està devastada -arrasada per Alexande Magne, temps eren temps-, però el pitjor és que està bastant deixada i sobre tot espoliada a compte dels grans museus del món. L’únic que es manté dret en condicions són les escalinates amb els relleus que descriuen la vida, els costums i les relacions dels diversos pobles que pacíficament varen configurar l’imperi de Dario, el Gran, i poca cosa més. Una pena.

 La meva gran sort, però, va ser que la noia que teníem per guia era tan hàbil i posseïa tant de coneixement, que va aconseguir fer-me viure la història com si el palau encara continués en tot el seu esplendor.

..........................


El gigante milenario y el pequeño espíritu de resistència.

Había estado buscando información sobre Irán en Internet y en librerías especializadas y no había encontrado casi nada. Por último fui a la Biblioteca de Igualada a ver qué salía y allí pude localizar un ejemplar de ‘National Geographic’ de 2008, pero como unos hechos ocurridos hace 4.000 años tienen la misma validez en el siglo XX como en el XXI no me importó que la revista fuera antigua.



Las fotografías de Persépolis que aparecían habían sido tomadas de noche. Los monumentos tenían los encuadres y la iluminación adecuadas a aquella circunstancia y lucían de lo más espectacular. Yo estaba realmente ilusionada con la idea de visitar aquel santuario crisol de culturas y grandes personajes de la Historia, y quería hacer unas fotos como aquellas. En cualqueri caso, mis fotos con mi punto de vista.



Pero los profesionales de NG disfrutan de unas ventajas que no tenemos los turistas corrientes y me pasó que de nocturnas, nada de nada; además, era el mes del Ramadán y en aquellas fechas todo el mundo islámico (excepto en la guerra) se ralentiza considerablemente. Abrían por la mañana pero tarde (a las 10), muy tarde para hacer buenas fotos en un lugar como aquel.



Una vez dentro del recinto, el espectáculo, a primera vista y con el calor de un sol que caía a plomo, me resultó decepcionante: Persépolis está devastada- arrasada por Alejando Magno, tiempos ha-, pero lo peor es que está dejada y sobre todo expoliada por cuenta de los grandes museos del mundo. Lo único que se mantiene en pie en condiciones son las escalinatas con los relieves que describen la vida, las costumbres y las relaciones de los diversos pueblos que pacíficamente configuraron el imperio de Dario, el Grande, y poco más. Una pena. 

Mi gran suerte, sin embargo, fue que la mujer que teníamos por guía era tan hábil y poseía tanto conocimiento, que consiguió hacerme vivir la historia como si el palacio aun continuara en todo su esplendor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Gràcies pel teu comentari.