Primavera, estiu, tardor, hivern... i primavera

*************

Recordant la deliciosa pel·lícula coreana del mateix nom. Poesia en silenci.

Enllaç a la pel·lícula:

Primavera, estiu, tardor, hivern... i primavera

.

Mapa mental

 

<Cada noche, cada estrella fugaz, cada conversación, cada risa, y sí, cada lágrima que derramamos, son un instante fugaz, pinceladas en el lienzo de nuestras vidas. 

La vida no es un ensayo; no hay segundas oportunidades, cada una es única y las que se presenten serán nuevas. No podemos volver atrás y revivir esos momentos tal como fueron; si acaso, de la experiencia aprenderemos qué mereció la pena y qué no. Y ese aprendizaje hará que valoraremos esa nueva oportunidad: podemos estar presentes plenamente, respirar el presente y abrazar cada experiencia pequeña o grande como el preciado regalo que es. 

Así que hoy prometámonos amar profundamente y conectar con autenticidad, auyentar la discordia y apreciar la belleza efímera de la naturaleza y de cuanto de bueno nos rodea.

_Autor desconegut>

"Estamos aquí solo por un breve momento. Es un accidente tan afortunado haber nacido, que estamos obligados a poner atención. (...)

_Mark Estrand, Collected Poems"

.

Intuir, imaginar, qüestionar...

 

"L'esperit humà insisteix en esclarir la confusió. Tantmateix, aquesta necessitat d'estructurar la realitat comporta el risc de limitar el seu sentit. El desenfocament, en canvi, s'alimenta de la nostra experiència la qual es desenvolupa en el temps i assoleix el nostre interior més profund". 

Cal intuir, imaginar, qüestionar-se i no perdre mai la curiositat .

.

Kandinsky...?

 

Doncs "va a ser que no".

Rastres de pintura, esquerdes i brutícies vàries al terra de la sala de les Encavallades del Museu de la Pell, Igualada. Perquè fins i tot en allò més insignificant hi pot haver bellesa. Només cal saber mirar, i descobrir.

.

Les dones de l'argània

De camí cap a Essaouira, fou inevitable la parada a un centre artesà on les dones produeixen manualment el preuats productes cosmètics i terapèudics amb oli d'argània.

L'oli d'argània és un oli produit amb els pinyols de l'arbre argània, endèmic del Marroc, que es molt resistent a la sequera. Malgrat això, aquesta és un espècie en perill d'extinció i està protegida per la UNESCO. 

El Reina Sofía

 Atri del Museu Reina Sofía (Madrid)

Degollació de Sant Joan Baptista

 

Egipcis

 VIATGE A EGIPTE 2025

No sóc massa afeccionada als retats, jo. Les persones més aviat em fan respecte i sempre temo incomodar-les. M'ha passat en més d'una ocasió que he vist en les seves cares aquella sensació que tenen en ser fotografiades com si d'un objecte exòtic es tractés i per aquest motiu he deixat de fer-ne.

No obstant  això, també n'hi ha que s'hi posen bé i col·laboren, fins i tot ho demanen, i també n'he fet alguna quan tinc clar (o m'ho penso) que no em veuen. Amb traïdoria...

Desembussant la claveguera...

Aquestes dues estan fetes amb el mòbil. Es nota...

.

Palmyra Hotel

PALMYRA HOTEL

(Baalbek - Líban)

Era el Cap d'Any de 2017-2018 del meu viatge al Líban i aquell dia tocava passar-lo al Palmyra Hotel, a tocar de les millenaries ruines de Baalbek, el lloc arqueològic més ric del Líban d'època romana.

L'hotel té una antiguitat de més de 150 anys, que ja és dir. Jo estava convençuda que d'un moment a l'altre se'm podien aparèixer l'Aghata Christie, Nina Simone, en Charles De Gaulle (que es va allotjar a l'habitació 30), Winston Churchill, el mateix Kaiser Guillem II, o qualsevol altre membre de la reialesa europea de principis del S.XX.

No obstant la seva història i solera, l'hotel està en plena decadència (hi havia talls de llum i l'aigua estava gelada en aquells dies fred) i no el volien restaurar. Se sospita que el teatre romà està a sota, diuen...

Per cert, el personal i els cambrers també semblava com si encara estessin ancorats en aquelles èpoques.

Fa pocs dies que he llegit a la premsa, que a rel de la guerra d'Israel-Gaza-Líban, i com a conseqüència dels bombardeigs, l'hotel estava tancat. Hores d'ara, ignoro si ha sofert danys majors i és per aquest motiu que he decidit penjar les imatges al bloc tot i temps transcorregut.

Entre uns i altres, tot plegat una pena,

Bombardeigs a Baalbek

Passatge de Les Manufactures

 

Passatge de Les Manufactures i el Carreró barcelonès (Bcn)

No puc recordar per quina raó no vaig publicar aquestes fotografies el 2018, quan les vaig fer, però ahir parlava amb un bon amic sobre llocs secrets a Barcelona i em vaig adonar del lapsus. Mai és tard.

El carreró interior que salva el desnivell entre els carrers Trafalgar i Sant Pere més Alt és el vestigi més evident del 'penya-segat' que divideix la plana de Barcelona. Transcorre des de la Trinitat fins a la plaça Universitat, passant per la Sagrera, el Clot, l'Arc del del Triomf, Trafalgar, Urquinona i Pelai. Avui dia és quasi imperceptible com a conseqüència de les diferents capes d'urbanització de la ciutat. Aquest desnivell oscil·la entre els 4 i els 10 metres

L'edifici on hi ha el carreró va ser construit per l'industrial tèxtil Joan Cirici el 1878, està obert al públic i connecta els districtes de l'Eixample i Ciutat Vella.

En el seu recorregut hi ha l'entrada a un hotel i un restaurant.

Obriu l'enllaç:

Passatge de Les Manufactures

.