20 mar 2011

Al jardí del repòs





Cementiri de Poblenou (Barcelona)

La meva por a la mort és igual a la de qualsevol, no obstant no puc ocultar la fascinació que em provoquen els cementiris: l'art, els epitafis, els noms, les edats, les històries (petites, grans, heroiques o entranyables...)

Miro una làpida vella, gastada i bruta, la llegeixo i em ve a la ment quant de temps deu fer que no l'ha visitat ningú... potser ja no queda cap ésser estimat que pugui venir a pregar...

2 comentarios:

  1. Hola Rosa, gràcies per la visita i el teu comentari.Lo de posar diversos noms a la foto només té una raó, i és que he trobat diverses fotos meves a les quals han esborrat la signatura, almenys així tenen una mica més de feina.
    A partir d'avui ja tens un altre seguidor, aniré seguint el teu bloc.

    Ferran

    ResponderEliminar
  2. bon recull d'imatges d'un lloc que ens fa pensar en la petitesa de "l'home"
    ;-)

    ResponderEliminar

Gràcies pel teu comentari.