Tendresa

En un primer moment vaig prendre les fotos fixant-me només  en la petita i no ha estat fins que les he revelat, que m’he adonat de la càrrega emotiva que duen implícitamen.

R  (22 anys) està casat amb Y (de 20) i se’ls veu molt enamorats. No tenen fills, encara. Aquesta nena és la filleta d’uns pastors de les muntanyes de Subatan (nord d’Iran) que ens vàrem trobar en la nostra ascensió en  4 x 4 cap aquell poblet on havíem de passar-hi  dos dies. El jove iranià va resultar ser un xicot (un home ja) d’allò més afectuós i afable tot i que no parlava ni un borrall d’anglès.  Només cal observar la seva cara, que reflexa una tendresa infinita amb aquella nena als braços.

Mentre les editava, me’l mirava i m’han passat pel cap tot el seguit de desastres humans que en els darrers anys ha viscut el poble iranià: en èpoques del  Sha; l’arribada d’en Khomeini amb les purgues i repressions; la guerra amb l’Irak i els milers i milers de joves morts (màrtirs, en diuen), que els que manen no tenen cap mania a llançar amb hipòcrites promeses d’un cel inexistent... Quina llàstima seria ara que el conec !

El poble iranià. Aquest viatge m’ha trencat els esquemes perquè, ni de lluny aquell poble, el del carrer de cada dia, és com ens el presenten els uns i els altres.

..........................................

En un primer momento tomé las fotos fijándome sólo en la pequeña y no ha sido hasta que las he revelado, que me he dado cuenta de la carga emotiva que llevan implícitamente.

R (22 años) está casado con Y (de 20) y se ven muy enamorados. No tienen hijos, todavía. Esta niña es la hija de unos pastores de las montañas de Subatan (norte de Irán) que nos encontramos en nuestra ascensión en  4 x 4 hacia aquel pueblo donde teníamos que pasar dos días. El joven iraní resultó ser un muchacho (un hombre ya) de lo más cariñoso y afable aunque no hablaba ni una palabra de inglés. Basta observar su cara, que refleja una ternura infinita con aquella niña en brazos.

Mientras las editaba, lo miraba y me han pasado por la cabeza toda la serie de desastres humanos que en los últimos años ha vivido el pueblo iraní: en la época del Sha;  la llegada de Jomeini con sus purgas y represiones; la guerra con Irak y los miles y miles de jóvenes muertos (mártires los llaman), que los que mandan no tienen ningún reparo en lanzar con hipócritas promesas de un cielo inexistente... Qué lástima sería ahora que lo conozco!

El pueblo iraní. Este viaje me ha roto los esquemas porque, ni de lejos ese pueblo, el de la calle de cada día, es como nos lo presentan unos y otros.