Colors de primavera... al setembre

Kirstenbosch Garden

(Cape Town / setembre 2010)

Situat a la vessant sud del Table Mountain és un jardí botànic que conserva i propaga espècies vegetals autòctones rares. Té una superfície total de 5,5 Km2., un 7% dels quals és conreat i un 90% està covert de fynbos y bosc natural. Kirstenbosch és espectacular entre l'agost i l'octubre quan broten les margarides i les ganzànies.

La catedral sota terra

Cango Caves

Western Cape - Sudàfrica (setembre 2010)

Algunes de les formacions calcàries de Cango 1 són l'Agulla de Cleopatra (9 m. alçada i 150.000 anys d'antiguitat), la Ballerina i la Cascada Congelada. La sala més gran és Grand Hall amb 107 m. de llarg i 16 m. d'alçada. Una autèntica catedral sota terra.

Aquesta cova té dos recorreguts, un de fàcil i un de difícil. El primer, que és el que es pot veure aquí, és de senzill accés, mentre que el segon té uns tams de galeries molt estretes per on s'hi ha de passar agegut i amagant la panxa, fins i tot. M'explicava el meu guia, un autèntic 'boer' exjugador de rugby, que una vegada una dona americana grassa es va capficar en passar pel tram difícil, tant si com no, i es va trobar que en un moment donat es va quedar trabada entre les roques de la cova de forma que no podia anar ni endavant ni endarrere. Es veu que van haver d'anar a buscar un equip de salvament i els bombers per poder-la desencatllar.

Atlàntic

Bantry Bay

(setembre 2010)

Aquest indret està en una zona residencial de Cape Town amb casetes, casasses i edificis poc alts que reposen equilibradament sobre els vessants al llarg de la costa.

El sol s'acomiadava i ens deixava aquest oceà daurat de primavera incipient que no em cansava de mirar.

Des del balcó

Cel rogent, pluja o vent (Igualada - L'Anoia)

12 d'agost de 2010 els igualadins ens preparavèm per a rebre l'aiguat que ens venia al damunt.

Des del balcó de casa, on només obir les portes tinc un bloc de 5 pisos just al davant, només disposo d'escasses vistes als laterals. Tot i així, vaig poder robar-li aquests impressionants retalls al cel.

Arriba la tempesta

Belltall (La Conca de Barberà)

Quan torno del Delta de l'Ebre cap a Igualada acostumo a passar per la carretera C-14. Certament són 24 km. més, pero és que el tram que va des de Solivella fins a Tàrrega té uns paisatges impagables als quals no m'hi sé resistir i, és clar, em compensa de sobres.

Arribant a Pandora

Arribant a Pandora

Després de la batalla, la nau espaial RDC0021-D52 que comandava havia quedat seriosament danyada. L’ala esquerre havia estat arrencada de socarrel per l’impacte del mísil enemic que, no obstant, en una mil.lèssima de segon i de lucidesa jo habia quasi esquivat. El sistema electrònic d’abord y el propulsor, però, havien deixat de funcionar. Estava segura que no existia forma resoldre el greu accident perquè no disposava de contacte amb la base i havia perdut la resta de companys en l’enfrontament.

Certament, jo havia salvat la vida per molt poc, però, hauria valgut la pena? Ara la meva nau es trobava a la deriva lliscant a tota velocitat per l’espai fosc i incert cada cop més i més lluny del meu objectiu i dels meus. Ningú no podia ajudar-me, només em podia deixar portar… i pensar en tu.

Havia entrat en l'òrbita de Saturn, Pandora es veia cada vegada més a prop i Prometeo al fons...

Un dia per a la història

10 de juliol de 2010

Aquest dia el poble català, prescindint de les proclames i fal.làcies dels polítics, es va manifestar lliurement i va decidir què vol ser i cap a on vol anar.

Insinuacions

L'ombra del far

Hola, amor. Per fi t'he trobat

Doncs segueix-me...

El Fangar (Delta de l'Ebre)

Passejant, indolent, quan ja queia la tarda.

Tornant a casa

Carretera C-14 entre Solivella i Belltall (La Conca de Barberà)

Tenia pressa per arribar a casa, però no vaig poder resisitir la temptació, al capdevall era gratis i, no obstant, tan valuosa. Així que peu al fre i a la cuneta, xaleco groc llampant (no m'enxampessin els mossos) i clic.

No és un decorat

Siurana de Priorat

Potser pel seu difícil accés per una carretera de revolts impossibles i allunyat de tot i tothom, el poble es manté com com si es tractés del decorat d'un pessebre.

Panys i forrallats

Porrera (El Priorat - Catalunya)

Passejant per aquells carrers estrets i costaruts he trobat retalls d'un passat que pogué ser noble.

No ha passat el temps

El Casino de Falset i seu de la Penya Barcelonista (El Priorat - Catalunya)

2010. Ja en queden pocs com aquest...

Long Street (Cape Town)

Cape Town (2006)

Volia fer un intensiu d'anglès perquè amb tants anys d'estudi no aconseguia passar de quatre paraules mal contades. Així doncs, què millor que anar a un lloc on no m'entenguessin i per pura necessitat m'hi hagués d'esforçar!!!: O m'explico, o em moro de gana (bé, potser no tant...). Vaig decidir-me per Ciutat del Cap a Sudàfrica, on no hi trobaria ningú que parlés la meva llengua (tampoc no va ser exactament així, però això és una altra història).

Cape Town és la ciutat de la meva vida, allí on jo hi aniria a viure: mar, sol, bon clima, gent amable, cosmopolita, bona cuina, cultura...

Long Street és el centre, on conviuen la tradició de les cases victorianes amb la modernitat dels gratacels. Una mescla que m'encanta.

Finestres de les velles adobaries

La finestra que giscla mentre contempla esgarrifada el futur

Barri del Rec i les velles adoberies (Igualada)

La longitud del rec, des que comença fins al final, és de 3.040 m. (Déu n'hi do!!), així, d'extrem a extrem, s'hi poden trobar tot tipus de construccions, algunes molt antigues, prou velles en qualsevol cas a causa del seu abandonament, no obstant això, no pas exentes de valor ni d'interés arquitectònic. Ara, però, només vull mostrar un petit ventall de finestres.