Gaudint el mar

Torredembarra, 1a. línia

Enguany m'ha donat per una setmaneta a la platja. Feia anys que no hi anava perquè les aglomeracions i la calor m'aclaparen. De fet, ho detesto.

Però ho he endevinat: 1a. linia de mar, alçada per divisar el paisatge fins allà on la vista es perd i, sobre tot, calma.  

.

Sunset between the trees

Parc Nacional de Taranguire (Tanzania)

Els Déus em van tocar amb la seva mà i em van permetre gaudir d'una de les millors postes de sol en el seguit de viatges que he fet arreu del món.

Terra i blaus

Fuerteventura: L'illa oblidada

Quan hom volta per Fuerteventura sembla que la vida no existeixi fora de les zones turístiques ja que és força difícil trobar gent al poblets, fins i tot es fa difícil trobar-ne a la capital, Puerto del Rosario. Àrida i ventosa, sense cap rierol que travessi, no obstant, convida a la contemplació del blau inabastable de l'oceà que l'envolta i d'aquelles terres ermes de perfil suau.

Gebre

Carretera de Cervera a Sant Ramon (La Segarra)

Encara que hom hagi de viatjar per feina, sempre és bo portar la càmera. No saps mai amb el què et pots trobar.

Temps de fred

Riu de Cerdanya (Lleida)

L'endemà de la celebració del Cap d'Any, tot i el bon àpat, tot i les dues copetes de més, tot i haver anant a dormir a 'las quinientas', encara vaig tenir humor per llevar-me d'hora i robar-li aquestes boires al bosc.

Expo col·lectiva al Pati Llimona

Fotografia de viatge (primavera 2011)

En aquest curs de Fotografia de viatge al Pati Llimona, per primera vegada, m’he decidit a col.laborar en una exposició col.lectiva i aquesta ha estat la meva selecció.

1ª. Ankor Wat (Cambodja 2007)

Tot passejant per un recinte ple de turistes xinesos, vaig estar de sort en trobar aquesta meravetlla semblant a un temple grec en un racó apartat de l’interès general. En en dos segons, abans no arribés la marabunta que semblava perseguir-me, vaig captar aquesta imatge gens preparada.

2ª. Varanasi (India 2009)

El dia havia estat duríssim a causa de les altes temperatures. De fet, en aquells moments no em trobava gens bé perquè estava sota els efectes d’un cop de calor i, a més, no havia ni dinat, només beure litres i litres d’aigua. La meva amiga i jo vàrem pujar al terrat d’un edifici del centre on hi havia un ‘bareto’ per intentar menjar alguna cosa i en abocar-me a la barana els vaig veure: tres homes en mig de les clavegueres a cel obert i envoltats d’immundícies, tan tranquils menjant i parlant amigablement com si res.

3ª. The Africa Café (Cape Town 2010)

El local és una delícia: Centre cultural, botiga de productes africans, llibres, cafè i restaurant. Està repartit en quatre plantes per a les diverses activitats amb una decoració variada i acolorida feta a partir de materials reciclats: CDs, papers de colors, plàstics i culs d'ampolla… i les noies et donen la benvinguda amb gran somriure i una cançó.

Pedra que va ser foc

Lanzarote

Terres feréstegues que quasi no semblen d'aquest món, però tal reals i tan a prop. Que la mà de l'home no les malmeti.

Païsatge de la zona anomenada "El Golfo" a la costa oest de l'illa.

Terra erma

Desert de Tassili Aghar (Algèria)

Repassant arxius, ordenant i fent neteja m'han tornat a caure a les mans aquestes fotos i m'he emocionat en recordar la bellesa del desert en les seves formes torturades pels elements.

Arriba la tempesta

Belltall (La Conca de Barberà)

Quan torno del Delta de l'Ebre cap a Igualada acostumo a passar per la carretera C-14. Certament són 24 km. més, pero és que el tram que va des de Solivella fins a Tàrrega té uns paisatges impagables als quals no m'hi sé resistir i, és clar, em compensa de sobres.

Seqüència d'una posta de sol

Algèria / Desert de Tassili Ahaggar (2008-09)
Havíem estat fent els preprepatius; cadascú, de forma ansiosa, cercava el lloc més idoni. I aquest va ser el resultat. En tot cas, el meu resultat.

Camins de sorra

Algèria (Desert de Tassili Ahaggar 2008-09)
Mil camins desconeguts, mil camins que només coneixen qui els han fet

Xampinyons de pedra

Algèria (Desert de Tassili Ahagar 2008-09)

Resistirà?

Algèria ( Desert de Tassili Ahaggar 2008-09)
Aquest desert guarda les formes més extranyes que hom pugui imaginar, producte de l'erosió que han infligit els forts vents, els quals han escombrat els materials més tous, com la sorra, i han deixat al descobert gressos i basalts. Fins quan se sostindrà aquest monòlit?