Baobabs

 Parc nacional de Taranguire (Tanzània)

Arbes meravellosos, sempre plens de vida i de vides... girats per Déu a l'inrevés a causa de la seva supèrbia, diuen... No m'ho crec pas. És massa bonic per ser un càstig.

Caçera

Serengueti (Tanzània)

Dins dels nostre vehicle, immòbils, en un silenci absolut i la respiració continguda, estàvem a punt de presenciar una escena de caça com aquelles que ens presenten als reportatges de National Geographic o els grans documentals de La2.

La lleona que havia d'encapçalar l'escomesa mesurava l'estratègia, però alguna cosa va fer que les zebres s'adonessin de les seves intencions i, sense perdre-la de vista ni un instant, es van anar retirant fins que la lleona va creure que ja no tenia cap possibilitat i caçera va quedar avortada.

Les lleones, però, tan tranquil.les, se'n van anar a jugar com si res.

El Judici Final

Església Arxiprestal de Santa Maria de Morella (S. XIII i XVI)
(País Valencià - Comarca de Maestrat)

Vaig anar a Morella per segona vegada l'any 2009 i vaig poder visitar la magnífica església de Santa Maria que, per sort, estava oberta. Era força fosca doncs els vitralls no són ni massa grans ni abundants i deixaven passar poca llum. Tot i així, en un altre cop de sort vaig descobrir el relleu policromat que hi ha a la volta del cor, el qual mostra unes escenes del Judici Final d'allò més impactants amb tortures horroroses infligides pels dimonis als considerats pecadors. Aquells desgraciats discorren per l'esquerra de la balança que sosté un àngel que pesa les ànimes, fins al final del camí on els ha de rebre un Llucifer tenebrós. A la dreta hi ha sants, frares, monges i més àngels que es dirigeixen a la Casa del Pare, que, la veritat, no tenen massa interès en ser d'allò tan previsibles.

No havia vist mai una cosa similar en cap més església del país (vaig veure quelcom encara més bèstia a la Catedral fortificada de Santa Cecília a Albi - França) i em va cridar poderosament l'atenció. Vaig fer-hi fotografies, naturalment, però la manca de llum i les limitacions de la meva càmera llavors van fer que no em sortissin gens bé.

Aquesta vegada, he fet el viatge expressament carregada amb la meva Nikon, el trespeus, un flaix extern i el disparador automàtic. No podia fallar... el motiu s'ho valia. Aquest cop, però, la il.luminació encara era pitjor perquè plovia a bots i a barrals i hi entrava poquíssima llum de l'exterior i tampoc el recinte no tenia cap lampada encesa. Però la tècnica, no obstant, prou que ajuda.

Agenollada per a l'enfoc i amb tot el meu muntatge, era curiós adonar-me com la gent que entrava em mirava en primer lloc a mi i tots els meus artilugis, però després fixaven la seva vista en l'escena del cor, a la qual no hi haurien parat atenció si no hagués estat perquè una altra persona -jo, en aquest cas- els havia fet desviar la vista al lloc interessant.

Per cert, a Google no n'he trobat cap imatge d'aquest Judici Final.


http://www.morellaturistica.com/

Princeses oblidades

Un petit homenatge

Aquestes fotos van ser preses fa anys amb una Olympus IS-2000 analògica a la que estic profundament agraïda i encara conservo.

Les dues primeres fotografies són de 2002 i corresponen a Guatemala: les dues nenes estaven a les portes d'una església a Santiago de Atitlán (Llac Atitlán) i la petitona passejava amb els pares a ciutat d'Antigua Guatemala. Pel que fa a les dues següents, són encara més antigues i no recordo ben bé l'any, però pot ser en fa quinze o disset; están preses a la ciutat de Cuzco en el meu segon viatge al Perú.

Aquestes nenes pobres com rates però amb un somriure que enamora.

Avui he vist un documental a TV2 sobre Perú i Bolívia i m'he posat nostàlgica... quasi ploro, i m'han entrat unes ganes de tornar-hi... Cony de crisi!!

Gebre

Carretera de Cervera a Sant Ramon (La Segarra)

Encara que hom hagi de viatjar per feina, sempre és bo portar la càmera. No saps mai amb el què et pots trobar.

Decadència

Balcons de Palermo (Sicília)

Hi ha llocs a Palermo que semblen caure a troços, però jo no tinc tan clar que no sigui buscat, perquè és justament aquí on recau el seu atractiu.

Cercant la immortalitat lluny de casa

La Vall dels Temples (Agrigento)

Quan els grecs van descobrir Sicília de ben segur debíen experimentar una sensació com la que van sentir molts segles més tard els eurpeus quan van descobrir el Nou Món. I no n'hi ha per a menys; és per això on precisament a Sicilía, la Magna Grècia, hi ha els temples més ben conservats de la cultura helènica.

La visita nocturna al recinte de la Vall on s'hi concentren és un dels millors plaers.

Contemplació

La Capella Palatina (Palau dels Normands) Palermo-Sicilia

Les meves il.lusions principals en vistar Sicília eren, en primer lloc, contemplar La Martorana (http://www.omalorig.com/keyword/santa%20maria%20dell%27ammiraglio#1327802721_szzHgxN) a Palermo, i en segon lloc pujar a l’Etna. En el primer cas, l’església estava tancada per obres de restauració i en el segon, una lesió en un peu i un error de càlcul van impedir que pogués arribar fins al cràter. Un altre dia serà. Segur.

Ara bé, Sicília és una gran urna que guarda uns tresors d’una bellesa impagable. Cal deixar de banda la grolleria general, la conducció temerària, les escombraries o les destrosses urbanístiques i quedar-se amb perles com la Capella Palatina al palau dels Normands (Palermo), l’exhuberant barroc, els temples hel.lenístics, la transparència del mar, les increïbles postes de sol i l’amabilitat de la gent.

Història d'un retrat

Haridwar (Índia 2009)

Era ja de nit quan la meva amiga i jo vàrem sortir a voltar per Haridwar després d’un dia de fortes calors que ens havien deixat exahustes.

La ciutat estava envaïda per mill.lers de persones (algú va dir que més d’un mil.lió…) que havien anat a celebrar el Kumbhamela (http://es.wikipedia.org/wiki/Kumbhamela) i nosaltres no en savíem res, d’això. Gairebé tot eren nois i homes (els nens i les dones a la nit no sortien) que estaven joiosos i engrescats perquè anàven a cercar l’aigua sagrada del Ganges que els protegiria tot l’any. Era ben extrany, doncs, veure-hi dues dones…, i blanques!!! en mig de totes aquelles pells brunes. Se’ns acostaven i ens miraven de prop, i com que jo portava la càmera vaig aprofitar per fer un retrat a un noi -el del mocador a cap- que m’ho havia demanat. En veure la maniobra tots hi van voler sortir, a la foto, de tal manera que es van començar a empentar i a discutir i va anar de ben poc que no s’organitza una baralla campal. Jo, agobiada, els vaig dir que prou, que ho deixava córrer i que no hi havia foto per a ningú; però el noi que m’ho havia demanat, i que ja ho tenia coll avall, va quasi pregar-m’ho i jo no li ho vaig poder negar; vaig deixar molt clar a la resta que la foto era per a ell i només per a ell. Quan m’hi vaig posar, però, i just al moment de fer el 'clic', un seguit de caps es van escolar per l’objectiu...

Va ser llavors que vaig decir que canviaria la meva compact-pro per una reflex.

Blaus

Uzbekistan (2008)

L'arquitectura d'Uzbekistan destaca per la ceràmica i les filigranes de blaus intensos: hom no sap si encara és a la terra o si ja ha pujat al cel.

Aquestes fotos corresponen a madrasses (les dues primeres) i recintes funeraris (les altres dues) a Bukara i Samarcanda respectivament.

Expo col·lectiva al Pati Llimona

Fotografia de viatge (primavera 2011)

En aquest curs de Fotografia de viatge al Pati Llimona, per primera vegada, m’he decidit a col.laborar en una exposició col.lectiva i aquesta ha estat la meva selecció.

1ª. Ankor Wat (Cambodja 2007)

Tot passejant per un recinte ple de turistes xinesos, vaig estar de sort en trobar aquesta meravetlla semblant a un temple grec en un racó apartat de l’interès general. En en dos segons, abans no arribés la marabunta que semblava perseguir-me, vaig captar aquesta imatge gens preparada.

2ª. Varanasi (India 2009)

El dia havia estat duríssim a causa de les altes temperatures. De fet, en aquells moments no em trobava gens bé perquè estava sota els efectes d’un cop de calor i, a més, no havia ni dinat, només beure litres i litres d’aigua. La meva amiga i jo vàrem pujar al terrat d’un edifici del centre on hi havia un ‘bareto’ per intentar menjar alguna cosa i en abocar-me a la barana els vaig veure: tres homes en mig de les clavegueres a cel obert i envoltats d’immundícies, tan tranquils menjant i parlant amigablement com si res.

3ª. The Africa Café (Cape Town 2010)

El local és una delícia: Centre cultural, botiga de productes africans, llibres, cafè i restaurant. Està repartit en quatre plantes per a les diverses activitats amb una decoració variada i acolorida feta a partir de materials reciclats: CDs, papers de colors, plàstics i culs d'ampolla… i les noies et donen la benvinguda amb gran somriure i una cançó.

Cràter rebentat

Parc Nacional de Timanfaya (Lanzarote)

Explicava el nostre guia que quan hi va haver l'erupció violenta d'aquella zona de l'illa entre els anys 1730 al 1736 el cel es va cobrir amb cendres i el sol no podia lluir. Les collites, doncs, es van perdre i els habitants van passar molta gana i, a més a més, hi havia perill real que tota l'illa rebentés. El rei i governants de l'època, no obstant, no solament no els van anar a socórrer sinó que els van prohibir sota pena de mort que abandonessin l'illa, que estava sotmesa a l'amenaça d'invasió de moros, francesos o anglesos i tenien por que si els habitants marxaven l'ocuparien aquells invasors.

Clarobscurs

Parc Nacional de Timanfaya (Lanzarote)

Un retall de muntanya amb les seves parts clares i fosques... com la mateixa vida.

Pedra que va ser foc

Lanzarote

Terres feréstegues que quasi no semblen d'aquest món, però tal reals i tan a prop. Que la mà de l'home no les malmeti.

Païsatge de la zona anomenada "El Golfo" a la costa oest de l'illa.