Havíem fet un treking d'unes tres hores per aconseguir veure la sortida del sol a les proximitats del Llac Natron (Tanzània)
Un llac, les aigües del qual no són en absolut aprofitables per als humans (només per als flamencs) atès que són salades, d’aquí els colors i les formes que pren quan s’evapora i la meravella que resultà als meus ulls en contemplar la sortida del sol. Amb una escena afegida i gens esperada val a dir: una corrua de zebres disciplinades i callades van creuar pel meu davant, ignorant qualsevol presència, mentre anaven a cercar qui sap què.
