El paradís perdut

(Macacos de Berberia / Bosc de cedres d'Azrou a les estribacions de l'Atlas - Marroc)

Malgrat el que sembla, aquest bosc de cedres idíl·lic i exuberant estava ple deixalles de la gent que va a veure els 'macacos' i després de donar-los porqueries per menjar, llença les bosses de plàstic per terra com si per art d’encanteri haguessin de desaparèixer.

Vaig haver de fer fil.ligranes amb els enquadraments i retallar algunes fotos perquè no es veiés aquesta infàmia amb la que han de conviure els pobres animals. O potser, ara que hi penso, hauria estat millor deixar a la vista les escombraries en senyal de denúncia...

Els micos són afables, tranquils i juganers (fins i tot un se'm va pujar a l'esquena mentre estava acotada fent una foto), així que tant s’hi poden veure escenes d’allò més còmiques, tendres o de socialització.

Les fotos han estat preses amb una Sony 6000 i un objectiu zoom 55-210 mm.

.

Disciplinadament

Havíem fet un treking d'unes tres hores per aconseguir veure la sortida del sol a les proximitats del Llac Natron (Tanzània)

Un llac, les aigües del qual no són en absolut aprofitables per als humans (només per als flamencs) atès que són salades, d’aquí els colors i les formes que pren quan s’evapora i la meravella que resultà als meus ulls en contemplar la sortida del sol. Amb una escena afegida i gens esperada val a dir: una corrua de zebres disciplinades i callades van creuar pel meu davant, ignorant qualsevol presència, mentre anaven a cercar qui sap què.