19 jun 2016

LALIBELA, buscant la transcendència










LALIBELA

Va ser a partir del segle XII quan el nord d'Etiòpia es va anar emplenant de mica en mica d'esglésies, capelles, monestirs ... Els fidels anaven a aquests temples a la recerca d'orientació i de consol enmig de les tribulacions. La seva fe era tan absorbent que anhelava un contacte encara més estret amb la transcendència i per aquest motiu les representacions sagrades es van convertir en petits llibres d'oracions més manejables.

Fidel al dogma, el cristianisme etíop va conrear els seus símbols rendint culte especial a la Creu. Ja sigui de grans dimensions o de mà; de fusta, plata, or o bronze, la Creu va esdevenir l'estendard d'una comunitat que la va convertir en protagonista dels seus principals ritus i cerimònies i en el sagrat signe de la seva identitat col·lectiva com es pot observar.


La ciutat de Lalibela (antiga Roha) va ser la segona capital d'Etiòpia en els S. XII i XIII, durant la dinastia Zagwe.

El recinte del monestir es composa d’un conjunt d'esglésies rupestres que van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1978. Les onze esglésies que el conformen es van excavar sota la superfície de la terra, de dalt a baix, i en alguns casos arriben a aconseguir els 10 metres d'altura. Estan envoltades per patis i rases que les connecten entre si, constituint una xarxa de túnels i passadissos entre un edifici i el pròxim.

Les esglésies de Lalibela es distribueixen en dos grups principals separats pel canal de 'Yordanos', que representa el riu Jordà. El lloc va ser concebut perquè la seva topografia correspongués a una representació simbòlica de Jerusalem.

També cal destacar que ha estat utilitzat ininterrompudament pels sacerdots ortodoxos des del segle XII i que és el lloc de pelegrinatge més important del país.

Exposició al Centre Cultural MONTÀGORA (Sta.Magda.Montbui - L'Anoia)
del dia 27 de juny al 17 de juliol de 2016

.....................................................


Fue a partir del siglo XII cuando el norte de Etiopía se fue llenando poco a poco de iglesias, capillas, monasterios... Los fieles iban a estos templos en busca de orientación y de consuelo en medio de las tribulaciones. Pero su fe era tan absorbente que anhelaba un contacto aún más estrecho con la trascendencia y por este motivo las representaciones sagradas se convirtieron en pequeños libros de oraciones más manejables.

Fiel al dogma, el cristianismo etíope cultivó sus símbolos rindiendo culto especial a la Cruz. Ya sea de gran tamaño o de mano; de madera, plata, oro o bronce, la Cruz se convirtió en el estandarte de una comunidad que la convirtió en protagonista de sus principales ritos y ceremonias y en el sagrado signo de su identidad col • lectiva como se puede observar.


La ciudad de Lalibela (antigua Roha) fue la segunda capital de Etiopía en los S. XII y XIII, durante la dinastía Zagwe.

El recinto del monasterio se compone de un conjunto de iglesias rupestres que fueron declaradas Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en 1978. Las once iglesias que lo conforman se excavaron bajo la superficie de la tierra, de arriba abajo, y en algunos casos llegan a alcanzar los 10 metros de altura. Están rodeadas por patios y zanjas que las conectan entre sí, constituyendo una red de túneles y pasillos entre un edificio y el próximo.

Las iglesias de Lalibela se distribuyen en dos grupos principales separados por el canal de 'Yordanos', que representa el río Jordán. El lugar fue concebido para que su topografía correspondiera a una representación simbólica de Jerusalén.

También hay que destacar que ha sido utilizado ininterrumpidamente por los sacerdotes ortodoxos desde el siglo XII y que es el lugar de peregrinación más importante del país.




No hay comentarios:

Publicar un comentario

Gràcies pel teu comentari.