Una joia recuperada

Aquesta ha estat una de les sorpreses més agradables del darrers temps a Igualada, la meva ciutat. Perquè amb motiu de la Festa Major, enguany s’ha donat a conèixer la rehabilitació (parcial encara) d’aquest singular edifici (1921-1922) obra del arquitecte Cèsar Martinell (1988-1973) deixeble d’Antoni Gaudí. Els seus cellers són referents i obres cabdals a Catalunya.

L’edifici ha estat tancat i en desús al llarg de quaranta anys (i amb el soterrani inundat) i ha estat a punt a punt de ser enderrocat per la perillositat extrema que suposava. Però la determinació de l’actual Cooperativa Agro-Igualada SCCL (hereva d’aquell antic Sindicat), l’administració pública, l’arquitecte Pep Riba i l’ajuda inestimable dels paletes -d’aquells de ‘tota la vida’- que sense exagerar es pot dir que s’hi van jugar la pell, ha estat possible que la meva ciutat hagi recuperat una altra de les joies industrials de les moltes que té.

Les pròpies tines són el suport de l'estructura de la nau i es van construir in situ

El molí d'oli al pis superior

El soterrani recuperat de la inundació i el perill d'esfondrament.

Detalls de l'exterior

Pot ser el d'Igualada no té la grandiositat de les catedrals de Gandesa o Pinell de Brai, però sí que és molt important per la seva racionalitat constructiva i practicitat.

.