El Judici Final

Església Arxiprestal de Santa Maria de Morella (S. XIII i XVI)
(País Valencià - Comarca de Maestrat)

Vaig anar a Morella per segona vegada l'any 2009 i vaig poder visitar la magnífica església de Santa Maria que, per sort, estava oberta. Era força fosca doncs els vitralls no són ni massa grans ni abundants i deixaven passar poca llum. Tot i així, en un altre cop de sort vaig descobrir el relleu policromat que hi ha a la volta del cor, el qual mostra unes escenes del Judici Final d'allò més impactants amb tortures horroroses infligides pels dimonis als considerats pecadors. Aquells desgraciats discorren per l'esquerra de la balança que sosté un àngel que pesa les ànimes, fins al final del camí on els ha de rebre un Llucifer tenebrós. A la dreta hi ha sants, frares, monges i més àngels que es dirigeixen a la Casa del Pare, que, la veritat, no tenen massa interès en ser d'allò tan previsibles.

No havia vist mai una cosa similar en cap més església del país (vaig veure quelcom encara més bèstia a la Catedral fortificada de Santa Cecília a Albi - França) i em va cridar poderosament l'atenció. Vaig fer-hi fotografies, naturalment, però la manca de llum i les limitacions de la meva càmera llavors van fer que no em sortissin gens bé.

Aquesta vegada, he fet el viatge expressament carregada amb la meva Nikon, el trespeus, un flaix extern i el disparador automàtic. No podia fallar... el motiu s'ho valia. Aquest cop, però, la il.luminació encara era pitjor perquè plovia a bots i a barrals i hi entrava poquíssima llum de l'exterior i tampoc el recinte no tenia cap lampada encesa. Però la tècnica, no obstant, prou que ajuda.

Agenollada per a l'enfoc i amb tot el meu muntatge, era curiós adonar-me com la gent que entrava em mirava en primer lloc a mi i tots els meus artilugis, però després fixaven la seva vista en l'escena del cor, a la qual no hi haurien parat atenció si no hagués estat perquè una altra persona -jo, en aquest cas- els havia fet desviar la vista al lloc interessant.

Per cert, a Google no n'he trobat cap imatge d'aquest Judici Final.


http://www.morellaturistica.com/

Nit a la Font màgica

Montjuic (Barcelona)

Sempre canviant, sempre sorprenent la Font màgica de Montjuic és com guaitar el foc o el les onades o el córrer del riu, un espectacle que apaivaga l'esperit.

El meu primer RAW editat amb Ligthroom... i una petita trampa amb Picnik (Mmmmm... aquest viciii...)

Diuen que respira...

Edifici Media-TIC al 22@

Quan es va construir l'edifici de La Pedrera no va agradar ningú. Molt veïns van protestar enfadadíssims pel que consideraven que significaria una desvaloritzacio de les seves cases veïnes. Més o menys el mateix li va passar, com és conegut, a Van Gogh...

Així doncs, només el temps dirà si el Media-TIC és una obra mestra o un nyap. Jo, però, tinc confiança en el futur.

http://www.22barcelona.com/content/view/41/427/lang,es

+ sobre la Torre Agbar

L'arxi fotografiada Torre Agbar

En qualsevol cas la meva visió... durant el dia

Reflexos del 22@

Més enllà de l'Eixample dreta


Passejant pel 22@ sempre descobreixo noves perspectives. Ja sé que la zona té molts detractors però a mi m'agrada pel que té d'innovador, d'assaig, de risc i de futur.

Princeses oblidades

Un petit homenatge

Aquestes fotos van ser preses fa anys amb una Olympus IS-2000 analògica a la que estic profundament agraïda i encara conservo.

Les dues primeres fotografies són de 2002 i corresponen a Guatemala: les dues nenes estaven a les portes d'una església a Santiago de Atitlán (Llac Atitlán) i la petitona passejava amb els pares a ciutat d'Antigua Guatemala. Pel que fa a les dues següents, són encara més antigues i no recordo ben bé l'any, però pot ser en fa quinze o disset; están preses a la ciutat de Cuzco en el meu segon viatge al Perú.

Aquestes nenes pobres com rates però amb un somriure que enamora.

Avui he vist un documental a TV2 sobre Perú i Bolívia i m'he posat nostàlgica... quasi ploro, i m'han entrat unes ganes de tornar-hi... Cony de crisi!!

Els desastres de la guerra

Poble Vell de Corbera d'Ebre

El parlament de Catalunya va declarar “Lloc d’interès històric” al poble de Corbera d’Ebre (Terra Alta) que descansa al cim d’un turó a 337 metres d’alçada; on una munió de cases en runes donen constància d’allò que fins 1938 va ser la vila de Corbera d’Ebre. Allí descansa el seu símbol, l’església de “Sant Pere” des d’on es pot contemplar les abruptes muntanyes de la Serra de Cavalls i Pàndols (indrets on es van produir els combats més intensos i brutals de la batalla) i gran part del terreny que va ser l’escenari principal dels 115 dies d’enfrontament que va durar la Batalla de l’Ebre.

A la Guerra Civil espanyola, la Batalla de l’Ebre va ser un dels episodis més importants, tant per la violència i la durada dels combats com per les conseqüències que se’n van derivar. La batalla, va començar el juliol de 1938 i va acabar a mitjans de novembre del mateix any. Van morir milers de combatents dels dos bàndols i va determinar la caiguda de Catalunya i, posteriorment, l’enfonsament de la resta del front republicà.

Per a Espanya, la derrota va provocar la desaparició de la II República. Per Catalunya, va representar la pèrdua dels seus òrgans de govern, un greu obstacle per al manteniment i progrés de la seva cultura, una alteració demogràfica, un trasbals econòmic i la pèrdua de l’oficialitat del seu idioma.

(Informació procedent del web de l'Ajuntament de Corbera d'Ebre)

Gebre

Carretera de Cervera a Sant Ramon (La Segarra)

Encara que hom hagi de viatjar per feina, sempre és bo portar la càmera. No saps mai amb el què et pots trobar.

Temps de fred

Riu de Cerdanya (Lleida)

L'endemà de la celebració del Cap d'Any, tot i el bon àpat, tot i les dues copetes de més, tot i haver anant a dormir a 'las quinientas', encara vaig tenir humor per llevar-me d'hora i robar-li aquestes boires al bosc.

Com si el temps no hagués passat

Fàbrica de cervesa Estrella Damm (24 h Open House Barcelona)

Em van faltar temps i cames per veure tot el que volia, però aquesta antiga industria cervesera em va impactar d'allò més perquè està com sempre, com si el temps no hagués passat, perquè cap especulador cobdiciós no l'ha enderrocada per fer-hi pisos de poca qualitat a molt preu o per fer-hi una nau industrial de ferrellot i ciment sense personalitat.

Quan no mirava

Retrats en blanc i negre

Ella no ho volia, però jo li vaig robar aquests dos retrats quan no mirava... però és que estava tan maca, o serà amor de mare?

Miratges

T-1 / Aeroport de Barcelona

De vegades hom no sap si està caminant pel terra o pel sostre...

Decadència

Balcons de Palermo (Sicília)

Hi ha llocs a Palermo que semblen caure a troços, però jo no tinc tan clar que no sigui buscat, perquè és justament aquí on recau el seu atractiu.

Cercant la immortalitat lluny de casa

La Vall dels Temples (Agrigento)

Quan els grecs van descobrir Sicília de ben segur debíen experimentar una sensació com la que van sentir molts segles més tard els eurpeus quan van descobrir el Nou Món. I no n'hi ha per a menys; és per això on precisament a Sicilía, la Magna Grècia, hi ha els temples més ben conservats de la cultura helènica.

La visita nocturna al recinte de la Vall on s'hi concentren és un dels millors plaers.