ISTAMBUL DE NIT

Per la Ruta de la Seda

(Juliol 2008)

El trajecte d'ananda cap a la Ruta de la Seda va obligar a fer escala a Istambul. No em vaig poder moure de l’aeroport, però quan ja a la nit l’avió s'enlairà sobrevolant el Mar de Màrmara , sola a la meva filera de butaques, el vaig contemplar per la finestra de l'aparell encuriosida i sorpresa: les llums escampades per mil.lers s’amuntegaven en aquella ciutat de llegenda y s’anaven repartint al llarg de la costa fins a perdre’s del tot en la fosca absoluta. En aquell precís moment vaig comprendre el perquè de la meva fascinació per la ‘contaminació lumínica’ (tan rebutjada a les nostres contrades), al capdevall cada llumeta pertany a una persona, una família, un col.lectiu, a una activitat humana al seu voltant que hi és encara que no ho pugui veure... i l’emoció em va fer sanglotar.
En tornar de Samarcanda vaig fer una jornada a Istambul. Feia tants anys que hi havia estat per primera vegada! Vaig esperar que es fes fosc.

EL BANY DE LA PRINCESA

Ciutat sagrada de Haridwar (Índia)

Juliol 2009

En mig de la multitud que s'afanyava a purificar-se a les aigües del Ganges, la seva bellesa i la seva dignitat esborraven la resta de la gent. A mí em va captivar.

MIRADES DE L'ÍNDIA

Juliol 2009

L'India no té terme mig: o la denostes de socarrel o t'atrapa sense remei. A mí em va atrapar ja fa anys.

Aquesta és una mostra ínfima dels mil.lers de rostres, mirades i actituds que hom hi pot trobar. Uns ulls intensos, nets i càlids.

Benvinguts a l'Índia.

Seqüència d'una posta de sol

Algèria / Desert de Tassili Ahaggar (2008-09)
Havíem estat fent els preprepatius; cadascú, de forma ansiosa, cercava el lloc més idoni. I aquest va ser el resultat. En tot cas, el meu resultat.

ROSTRES

Algèria (2008-09) Desert de Tassili Ahaggar

Els paisatges són inerts, però a cada paisatge li correspon una personalitat, un poble, uns rostres. I vet aquí els rostres del desert, els amos i senyors d'aquella terra erma on hi troben el seu destí: heus aquí els nòmades tuareg.

Les dones tuareg

Timidesa

Ulls tristos

Una petita joia

Mare i fill

Els homes tuareg

El xofer jove

El vell patricarca


Una cara de murri

Un rostre seductor

Gaudint de la posta de sol

Argèlia (2008-09) Mont Assekrem
Tot un luxe, oi?

Tahat Assekrem

Argèlia (2008-09)
Cansats, després tot un dia d'anar dins la coctelera que era el nostre 4x4 per arribar a la Serralada de l'Assekrem, encara vàrem haver de pujar a peu fins a mont Assekrem (2.780 m) on es troba l'ermita del pare Foucault. La vista se'ns perdia en un horitzó de 180º i aquest és el resultat.

Mont Ilamen

Argèlia (2008-09)
Camí de l'Assekem es troba aquesta agulla orgullosa. Fa milers d'anys va ser un con volcànic però l'erosió es va endur la terra més tova deixant a la vista la xemeneia de basalt.

Aigua també

Algèria (Desert de Tassili Ahaggar 2008-09)
Guelta de Afilal
Semblava un miratge, però era ben real. Si, hi va haver un temps en que el desert del Sahara era una zona humida amb bèsties salvatges i rius cabdalosos. Aquest n'és un petit testimoni.