El Rec i les velles adoberies a Igualada

Els abeuradors adosats a l'antiga muralla amb la Font de La Carota a l'esquerre

La Font de la Carota

Barri del Rec i les velles adoberies

Igualada és una ciutat d’interior que tradicionalment s’ha desenvolupat d’esquena a ella mateixa. No hi trobarem racons amb encant, ni edifics singulars (llevat de l’Asil del Sant Crist, L'Escorxador i poca cosa més), però si que hi podem trobar un indret emblemàtic: el Rec. El sud de la ciutat està recorregut d’extrem a extrem per un rec, del qual se'n tenen notícies ja al S XIII, que començava a la reclosa del Molí Nou i s’acabava al Molí de l’Alert, el qual abastia d’aigua el seguit d’adoberies que s’hi arrengleraven, els horts i un molí. Ara, aquest barri, que és l’insignia de la ciutat, allò que la fa diferent de les altres, podria desaparèixer…

ISTAMBUL DE NIT

Per la Ruta de la Seda

(Juliol 2008)

El trajecte d'ananda cap a la Ruta de la Seda va obligar a fer escala a Istambul. No em vaig poder moure de l’aeroport, però quan ja a la nit l’avió s'enlairà sobrevolant el Mar de Màrmara , sola a la meva filera de butaques, el vaig contemplar per la finestra de l'aparell encuriosida i sorpresa: les llums escampades per mil.lers s’amuntegaven en aquella ciutat de llegenda y s’anaven repartint al llarg de la costa fins a perdre’s del tot en la fosca absoluta. En aquell precís moment vaig comprendre el perquè de la meva fascinació per la ‘contaminació lumínica’ (tan rebutjada a les nostres contrades), al capdevall cada llumeta pertany a una persona, una família, un col.lectiu, a una activitat humana al seu voltant que hi és encara que no ho pugui veure... i l’emoció em va fer sanglotar.
En tornar de Samarcanda vaig fer una jornada a Istambul. Feia tants anys que hi havia estat per primera vegada! Vaig esperar que es fes fosc.

EL BANY DE LA PRINCESA

Ciutat sagrada de Haridwar (Índia)

Juliol 2009

En mig de la multitud que s'afanyava a purificar-se a les aigües del Ganges, la seva bellesa i la seva dignitat esborraven la resta de la gent. A mí em va captivar.

MIRADES DE L'ÍNDIA

Juliol 2009

L'India no té terme mig: o la denostes de socarrel o t'atrapa sense remei. A mí em va atrapar ja fa anys.

Aquesta és una mostra ínfima dels mil.lers de rostres, mirades i actituds que hom hi pot trobar. Uns ulls intensos, nets i càlids.

Benvinguts a l'Índia.

Seqüència d'una posta de sol

Algèria / Desert de Tassili Ahaggar (2008-09)
Havíem estat fent els preprepatius; cadascú, de forma ansiosa, cercava el lloc més idoni. I aquest va ser el resultat. En tot cas, el meu resultat.