28 may 2011

Expo col·lectiva al Pati Llimona





Fotografia de viatge (primavera 2011)

En aquest curs de Fotografia de viatge al Pati Llimona, per primera vegada, m’he decidit a col.laborar en una exposició col.lectiva i aquesta ha estat la meva selecció.

1ª. Ankor Wat (Cambodja 2007)

Tot passejant per un recinte ple de turistes xinesos, vaig estar de sort en trobar aquesta meravetlla semblant a un temple grec en un racó apartat de l’interès general. En en dos segons, abans no arribés la marabunta que semblava perseguir-me, vaig captar aquesta imatge gens preparada.

2ª. Varanasi (India 2009)

El dia havia estat duríssim a causa de les altes temperatures. De fet, en aquells moments no em trobava gens bé perquè estava sota els efectes d’un cop de calor i, a més, no havia ni dinat, només beure litres i litres d’aigua. La meva amiga i jo vàrem pujar al terrat d’un edifici del centre on hi havia un ‘bareto’ per intentar menjar alguna cosa i en abocar-me a la barana els vaig veure: tres homes en mig de les clavegueres a cel obert i envoltats d’immundícies, tan tranquils menjant i parlant amigablement com si res.

3ª. The Africa Café (Cape Town 2010)

El local és una delícia: Centre cultural, botiga de productes africans, llibres, cafè i restaurant. Està repartit en quatre plantes per a les diverses activitats amb una decoració variada i acolorida feta a partir de materials reciclats: CDs, papers de colors, plàstics i culs d'ampolla… i les noies et donen la benvinguda amb gran somriure i una cançó.

8 may 2011

Cràter rebentat



Parc Nacional de Timanfaya
(Lanzarote)


Explicava el nostre guia que quan hi va haver l'erupció violenta d'aquella zona de l'illa entre els anys 1730 al 1736 el cel es va cobrir amb cendres i el sol no podia lluir. Les collites, doncs, es van perdre i els habitants van passar molta gana i, a més a més, hi havia perill real que tota l'illa rebentés. El rei i governants de l'època, no obstant, no solament no els van anar a socórrer sinó que els van prohibir sota pena de mort que abandonessin l'illa, que estava sotmesa a l'amenaça d'invasió de moros, francesos o anglesos i tenien por que si els habitants marxaven l'ocuparien aquells invasors.

6 may 2011

Clarobscurs



Parc Nacional de Timanfaya (Lanzarote)

Un retall de muntanya amb les seves parts clares i fosques... com la mateixa vida.

13 abr 2011

Pedra que va ser foc (II)






Parc Nacional de Timanfaya (Lanzarote)


Caminant per catifes de rocs, em semblava que tant podia estar passejant per Mart com per Venus...

9 abr 2011

Pedra que va ser foc









Lanzarote


Terres feréstegues que quasi no semblen d'aquest món, però tal reals i tan a prop. Que la mà de l'home no les malmeti.




Païsatge de la zona anomenada "El Golfo" a la costa oest de l'illa.

6 abr 2011

Vinyes i figueres






Lanzarote

(La Geria i el Parc Nacional de Timanfaya)

Atrapades en un paisatge que no sembla d'aquest món viuen i sobreviuen vinyes i figueres donant caldos i fruits dignes dels Deus.

5 abr 2011

Una mirada insistent



El Golfo (Costa oest de Lanzarote)


Asseguda a la vora del mar assaborint un seguit de delícies de la mar, la gavina em mirava amb insitència calculant, de ben segur, en quina forma atacaria el meu plat. No li ho vaig permetre, naturalment.

3 abr 2011

Tast de vins

La Geria (Lanzarote) De visita pels conreus de vinya i antics cellers de 'El Grifo', és imprescindible un bon tastet dels millors vins. Ve de gust?

20 mar 2011

Al jardí del repòs





Cementiri de Poblenou (Barcelona)

La meva por a la mort és igual a la de qualsevol, no obstant no puc ocultar la fascinació que em provoquen els cementiris: l'art, els epitafis, els noms, les edats, les històries (petites, grans, heroiques o entranyables...)

Miro una làpida vella, gastada i bruta, la llegeixo i em ve a la ment quant de temps deu fer que no l'ha visitat ningú... potser ja no queda cap ésser estimat que pugui venir a pregar...

3 mar 2011

La Font de la Carota






Fantasies sobre la Font de La Carota (Igualada)
És l'única font que encara conserva els abeuradors pels animals. Està constituïda per tres arcades cegues obertes al desnivell que forma el passeig de les Cabres, que envoltava la muralla. El broc sorgeix de la boca d'una carota esculpida. Construïda durant el segle XVIII, va ser restituïda el 1852, en urbanitzar-se el passeig de les Cabres. Una remodelació de 2004 en va alterar la ubicació original.

13 feb 2011

Incredulitat i esgarrifança


Tuol Sleng (Phnom Penh - Cambodja)

Avui al CCCB he vist l’exposició de fotografia de Gervasio Sánchez dedicada a les persones desaparegudes a ran de conflictes bèlics o paramilitars, i m’ha vingut a la memòria el viatge que vaig fer a Vietman i Cambodja el 2007. Em va frapar dedebò els recorregut pels túnels de ‘Cu Chi’ i vaig intuir, gairebé sentir, el patiment dels vietnamites i dels propis americans que, recorde’m-ho, no hi anaven voluntaris sinó que eren soldats de lleva. La visita al Museu de la Guerra de Ciutat Ho Chi Min (Saigon) no entrava en el paquet però jo vaig insistir perquè la considerava del tot imprescindible; ja me la pagaria jo si calia i que m’esperessin a l’autobús. No em va decebre. Vaig fer fotos a les fotos del museu, no pas per posar-les en cap àlbum perquè no eren ‘boniques’ i només tenien interès per a mi https://picasaweb.google.com/rosa.decyan/HomenatgeAGervasioSanchez

Després el viatge va continuar cap a Cambodja (el país inundat). El guia cambodjà, un home menut i senzill, havia viscut en carn pròpia els horrors d’aquella repressió i els assassinats massius i havia estat desplaçat de la ciutat al camp com la resta de la població. Ens va explicar que li havíen encarregat tenir cura d’una vaca però un dia, en un moment donat, se li va escapar i la va perdre. Ell era jove llavors i no savia què fer i va pensar en fugir, però si fugia els Jemers rojos matarien tota la seva família com a represàlia, de manera que va decidir assumir les conseqüències i tornar, ja fosc, cap a la cabana a rebre el càstic que li pertocava. En arribar, es va trobar que la vaca havia arribat tota sola… Va tenir sort. Ens va explicar moltes altres desventures i patiments, però és ben extrany -per dir-ho d’alguna forma- que molts dels meus companys de viatge no mostraven el més mínim interès. Estaven més preocupats per la data de construcció d’Ankor Wat i no van voler deixar-li propina… Cada dia m’agrada menys viatjar en grup.

A Phnom Penh és visita obligada el centre de detenció i tortura dels enemics del règim de Pol Pot: Tuol Sleng, antic institut d’ensenyament secundari (quin sarcasme!). Allí si que hom pot percebre de veritat el dolor aliè perquè hom pot tocar amb les pròpies mans el lloc concret on van passar els fets.
Aquesta fotografia la vaig fer a un monjo budista jove que es posa les dits als llavis entre esgarrifat i incrèdul en contemplar l’escena de tortura d’un desgraciat.

9 feb 2011

Noucentisme





Igualada centre

Cercant una imatge significativa de la meva ciutat per a la caràtula d'un treball, vaig anar recorrent els carrers i places que em van semblar més emblemàtics o amb encant que, tot sigui dit, Igualada no en té gaires. De moment he trobat aquests. La recerca continua...

31 ene 2011

Wild eyes






Sudàfrica

Setembre 2010

6 ene 2011

El 22@






Barri del Poblenou (Barcelona)

El 22@ és una part del Barri del Poblenou que està gaudint d'una gran transformació i desenvolupament urbanístic: antigues fàbriques reconvertides en moderns 'lofts', o tallers d'artistes, o de professionals del disseny, Centres de Cultura, la Universitat Pompeu Fabra... Un barri d'allò més degradat que s'està convertint en la flor i nata de Barcelona. No em faria res tenir-hi un apartament allí... petitet, tant se val.
Aquest cop m'he permès una llicència amb els colors...

24 dic 2010

Terra erma







Desert de Tassili Aghar (Algèria)

Repassant arxius, ordenant i fent neteja m'han tornat a caure a les mans aquestes fotos i m'he emocionat en recordar la bellesa del desert en les seves formes torturades pels elements.

10 dic 2010

El cel sota terra




Món Sant Benet (El Bages)

Sostre de la Cripta de l'església romànica del Monestir de Sant Benet amb els símbols de l'ordre de l'Abadia de Montserrat de la qual en depengué.
Em crida molt l'atenció aquest cel tan blau amb el Sol (Mazda) presidint l'escena, tal com ho entenia la religió de Zoroastre allà a la Pèrsia preislàmica. Em pregunto si hi pot tenir quelcom a veure.

7 dic 2010

Variacions en blanc i negre



Tassili Ahagar (Algèria)
Aquestes fotos del desert del Tassili Agahar i la serralada de l'Assekrem les vaig fer fa uns anys. Ara he volgut provar amb el blanc i negre a rel de l'exposició sobre els Tresors de l'Aràbia Saudita que es pot veure aquest invern a Caixa Forum Barcelona, on s'hi exibeixen també impressionants fotografies en blanc i negre per contextualizar els objectes. Lamentablement, ara mateix, no puc citar el nom de l'autor d'origen portugués perquè no se'l menciona enlloc de la web ni als diaris. Com he dit, lamentable.