Baobabs

 Parc nacional de Taranguire (Tanzània)

Arbes meravellosos, sempre plens de vida i de vides... girats per Déu a l'inrevés a causa de la seva supèrbia, diuen... No m'ho crec pas. És massa bonic per ser un càstig.

Caçera

Serengueti (Tanzània)

Dins dels nostre vehicle, immòbils, en un silenci absolut i la respiració continguda, estàvem a punt de presenciar una escena de caça com aquelles que ens presenten als reportatges de National Geographic o els grans documentals de La2.

La lleona que havia d'encapçalar l'escomesa mesurava l'estratègia, però alguna cosa va fer que les zebres s'adonessin de les seves intencions i, sense perdre-la de vista ni un instant, es van anar retirant fins que la lleona va creure que ja no tenia cap possibilitat i caçera va quedar avortada.

Les lleones, però, tan tranquil.les, se'n van anar a jugar com si res.

La màgia de la foscor

Barcelona Forum i Diagonal Mar

Passejada fotogràfica nocturna amb Matèria.bcn. Un vespre-nit ben aprofitat.

Botigues de La Rambla

Botigues de La Rambla (Barcelona)

Tradicionals, artístiques, modernes o trencadores, les botigues de La Rambla (no totes...) és tot un patrimoni que la fa una gran ciutat

Bombers en lliuta

Manifestació del 19 de juliol a Barcelona (algú va dir que érem 40.000: ja..., no s'ho creu ni ell)

Abans que res vull expressar la meva admiració i respecte per la feina del cos de bombers, sovint heroica, tant dels professionals vom dels voluntaris.

El dia de la 'mani' li vaig demanar al noi que em deixés fotografiar el casc des del darrere. No m'interessaven tant les expressions dels rostres com el fet de mostrar aquella heina de treball usada i bruta per deixar clar el què ens hi va amb tot això de les 'retallades' en els aspectes fonamentals.

Des del meu modest bloc, a tots una salutació afectuosa.

El Rec (Barri de les velles adoberies) Igualada

De tant en tan convé passejar-s'hi ja que els grafitis es van renovant i a mes a més és un plaer si són dels bons perquè al cap de vall, dignifiquen la zona tan degradada.

En fer-se fosc

Port esportiu de Segur de Calafell

La nit de Sant Joan, mentre sopava, em va agradar seguir el procés crepuscular, i constatar allò de "res no és veritat ni és mentida, tot depèn del color del cristall amb que es mira"... Que ens ho digin als fotògrafs, amb els nostres filtres i artilugis! 

Per aquesta nocturna, vaig fer servir per primera vegada un objectiu Nikor 33 mm, F:1,8. Una meravella.

Terra i blaus

Fuerteventura: L'illa oblidada

Quan hom volta per Fuerteventura sembla que la vida no existeixi fora de les zones turístiques ja que és força difícil trobar gent al poblets, fins i tot es fa difícil trobar-ne a la capital, Puerto del Rosario. Àrida i ventosa, sense cap rierol que travessi, no obstant, convida a la contemplació del blau inabastable de l'oceà que l'envolta i d'aquelles terres ermes de perfil suau.

El Judici Final

Església Arxiprestal de Santa Maria de Morella (S. XIII i XVI)
(País Valencià - Comarca de Maestrat)

Vaig anar a Morella per segona vegada l'any 2009 i vaig poder visitar la magnífica església de Santa Maria que, per sort, estava oberta. Era força fosca doncs els vitralls no són ni massa grans ni abundants i deixaven passar poca llum. Tot i així, en un altre cop de sort vaig descobrir el relleu policromat que hi ha a la volta del cor, el qual mostra unes escenes del Judici Final d'allò més impactants amb tortures horroroses infligides pels dimonis als considerats pecadors. Aquells desgraciats discorren per l'esquerra de la balança que sosté un àngel que pesa les ànimes, fins al final del camí on els ha de rebre un Llucifer tenebrós. A la dreta hi ha sants, frares, monges i més àngels que es dirigeixen a la Casa del Pare, que, la veritat, no tenen massa interès en ser d'allò tan previsibles.

No havia vist mai una cosa similar en cap més església del país (vaig veure quelcom encara més bèstia a la Catedral fortificada de Santa Cecília a Albi - França) i em va cridar poderosament l'atenció. Vaig fer-hi fotografies, naturalment, però la manca de llum i les limitacions de la meva càmera llavors van fer que no em sortissin gens bé.

Aquesta vegada, he fet el viatge expressament carregada amb la meva Nikon, el trespeus, un flaix extern i el disparador automàtic. No podia fallar... el motiu s'ho valia. Aquest cop, però, la il.luminació encara era pitjor perquè plovia a bots i a barrals i hi entrava poquíssima llum de l'exterior i tampoc el recinte no tenia cap lampada encesa. Però la tècnica, no obstant, prou que ajuda.

Agenollada per a l'enfoc i amb tot el meu muntatge, era curiós adonar-me com la gent que entrava em mirava en primer lloc a mi i tots els meus artilugis, però després fixaven la seva vista en l'escena del cor, a la qual no hi haurien parat atenció si no hagués estat perquè una altra persona -jo, en aquest cas- els havia fet desviar la vista al lloc interessant.

Per cert, a Google no n'he trobat cap imatge d'aquest Judici Final.


http://www.morellaturistica.com/

Nit a la Font màgica

Montjuic (Barcelona)

Sempre canviant, sempre sorprenent la Font màgica de Montjuic és com guaitar el foc o el les onades o el córrer del riu, un espectacle que apaivaga l'esperit.

El meu primer RAW editat amb Ligthroom... i una petita trampa amb Picnik (Mmmmm... aquest viciii...)

Diuen que respira...

Edifici Media-TIC al 22@

Quan es va construir l'edifici de La Pedrera no va agradar ningú. Molt veïns van protestar enfadadíssims pel que consideraven que significaria una desvaloritzacio de les seves cases veïnes. Més o menys el mateix li va passar, com és conegut, a Van Gogh...

Així doncs, només el temps dirà si el Media-TIC és una obra mestra o un nyap. Jo, però, tinc confiança en el futur.

http://www.22barcelona.com/content/view/41/427/lang,es

+ sobre la Torre Agbar

L'arxi fotografiada Torre Agbar

En qualsevol cas la meva visió... durant el dia