Gebre

Carretera de Cervera a Sant Ramon (La Segarra)

Encara que hom hagi de viatjar per feina, sempre és bo portar la càmera. No saps mai amb el què et pots trobar.

Temps de fred

Riu de Cerdanya (Lleida)

L'endemà de la celebració del Cap d'Any, tot i el bon àpat, tot i les dues copetes de més, tot i haver anant a dormir a 'las quinientas', encara vaig tenir humor per llevar-me d'hora i robar-li aquestes boires al bosc.

Com si el temps no hagués passat

Fàbrica de cervesa Estrella Damm (24 h Open House Barcelona)

Em van faltar temps i cames per veure tot el que volia, però aquesta antiga industria cervesera em va impactar d'allò més perquè està com sempre, com si el temps no hagués passat, perquè cap especulador cobdiciós no l'ha enderrocada per fer-hi pisos de poca qualitat a molt preu o per fer-hi una nau industrial de ferrellot i ciment sense personalitat.

Quan no mirava

Retrats en blanc i negre

Ella no ho volia, però jo li vaig robar aquests dos retrats quan no mirava... però és que estava tan maca, o serà amor de mare?

Miratges

T-1 / Aeroport de Barcelona

De vegades hom no sap si està caminant pel terra o pel sostre...

Decadència

Balcons de Palermo (Sicília)

Hi ha llocs a Palermo que semblen caure a troços, però jo no tinc tan clar que no sigui buscat, perquè és justament aquí on recau el seu atractiu.

Cercant la immortalitat lluny de casa

La Vall dels Temples (Agrigento)

Quan els grecs van descobrir Sicília de ben segur debíen experimentar una sensació com la que van sentir molts segles més tard els eurpeus quan van descobrir el Nou Món. I no n'hi ha per a menys; és per això on precisament a Sicilía, la Magna Grècia, hi ha els temples més ben conservats de la cultura helènica.

La visita nocturna al recinte de la Vall on s'hi concentren és un dels millors plaers.

Contemplació

La Capella Palatina (Palau dels Normands) Palermo-Sicilia

Les meves il.lusions principals en vistar Sicília eren, en primer lloc, contemplar La Martorana (http://www.omalorig.com/keyword/santa%20maria%20dell%27ammiraglio#1327802721_szzHgxN) a Palermo, i en segon lloc pujar a l’Etna. En el primer cas, l’església estava tancada per obres de restauració i en el segon, una lesió en un peu i un error de càlcul van impedir que pogués arribar fins al cràter. Un altre dia serà. Segur.

Ara bé, Sicília és una gran urna que guarda uns tresors d’una bellesa impagable. Cal deixar de banda la grolleria general, la conducció temerària, les escombraries o les destrosses urbanístiques i quedar-se amb perles com la Capella Palatina al palau dels Normands (Palermo), l’exhuberant barroc, els temples hel.lenístics, la transparència del mar, les increïbles postes de sol i l’amabilitat de la gent.

Les bèsties envaeixen la ciutat

Arquitectura viva

Barcelona és una ciutat envejable pels seus edificis modernistres que apleguen tanta vida.

Dracs de Barcelona (III)

Fanals

1. Façana dels Quatre Gats
2. Casa Àsia
3. Casa Amatller

Dracs de Barcelona (II)

Dracs de Barcelona

Repartits per tota la ciutat en edificis tan fantàstics com ells mateixos. En aquest cas, les dues primeres corresponen a la Casa Amatller i a la Casa Lleó i Morera la tercera (muntatge)

Dracs de Barcelona (I)

Dracs de Barcelona

Avui enceto una sèrie de diversos 'posts' dedicats a la extenssíssima col.lecció de dracs, sauris i animals monstruosos repartits pels magnífics edificis modernistes de la ciutat (pot ser únics al món?). No és pas cap novetat perquè ja hi ha més d'un llibre publicat sobre aquesta matèria, però tant i fa, en qualsevol cas aquestes són les meves fotos.

Art del carrer

Barri del Rec i les antigues adoberies (Igualada)

De tant en tant em pasejo pel barri perquè m'asserena. Aquest cop he descobert que si bé alguns dels 'grafitis' que vaig fotografiar temps enrere havien desaparegut, n'hi havia d'altres encara més vistosos. És un sentiment contradictori el què emprodueixen: per una banda els considero una brutícia destestable, però per una altra no puc amagar la meva fascinació per una forma d'art d'aquells que tenen vedades les galeries prestigioses que no es pot ovbiar.

Gal.làxies

A la descoberta de noves gal.làxies

Després que vaig abandonar l'òrbita de Saturn i vaig deixar Pandora enrere, ja fa molt de temps, la meva nau s'ha escapat a través de l'Univers sense que jo hi pugui fer res.

Ara estic certa que mai més et tornaré veure...

Perspectives del Rec

El Rec d'Igualada 2011

No deixa mai de sorprendre'm:

http://www.recstores.com/el-barri-del-rec/
http://www.amicsdelrec.org/

Història d'un retrat

Haridwar (Índia 2009)

Era ja de nit quan la meva amiga i jo vàrem sortir a voltar per Haridwar després d’un dia de fortes calors que ens havien deixat exahustes.

La ciutat estava envaïda per mill.lers de persones (algú va dir que més d’un mil.lió…) que havien anat a celebrar el Kumbhamela (http://es.wikipedia.org/wiki/Kumbhamela) i nosaltres no en savíem res, d’això. Gairebé tot eren nois i homes (els nens i les dones a la nit no sortien) que estaven joiosos i engrescats perquè anàven a cercar l’aigua sagrada del Ganges que els protegiria tot l’any. Era ben extrany, doncs, veure-hi dues dones…, i blanques!!! en mig de totes aquelles pells brunes. Se’ns acostaven i ens miraven de prop, i com que jo portava la càmera vaig aprofitar per fer un retrat a un noi -el del mocador a cap- que m’ho havia demanat. En veure la maniobra tots hi van voler sortir, a la foto, de tal manera que es van començar a empentar i a discutir i va anar de ben poc que no s’organitza una baralla campal. Jo, agobiada, els vaig dir que prou, que ho deixava córrer i que no hi havia foto per a ningú; però el noi que m’ho havia demanat, i que ja ho tenia coll avall, va quasi pregar-m’ho i jo no li ho vaig poder negar; vaig deixar molt clar a la resta que la foto era per a ell i només per a ell. Quan m’hi vaig posar, però, i just al moment de fer el 'clic', un seguit de caps es van escolar per l’objectiu...

Va ser llavors que vaig decir que canviaria la meva compact-pro per una reflex.

Blaus

Uzbekistan (2008)

L'arquitectura d'Uzbekistan destaca per la ceràmica i les filigranes de blaus intensos: hom no sap si encara és a la terra o si ja ha pujat al cel.

Aquestes fotos corresponen a madrasses (les dues primeres) i recintes funeraris (les altres dues) a Bukara i Samarcanda respectivament.