Menjadors del Temple d'Or (Amritsar - India)
A tocar de la frontera amb Pakistan,
a l'interior de l'estat indi del Panjab, es
troba Amritsar. Considerada la capital espiritual del sikhisme, la ciutat
de Amritsar s'erigeix
entorn del fastuós Temple Daurat, anomenat
així per les
plaques d'or pur
que cobreixen les seves blanques parets de
marbre. El temple és un centre
de peregrinació de milions de persones al llarg de l'any i és, sens dubte, un dels
llocs més fascinants
a visitar a l'Índia per l’esperit
comunitari sincer que s’hi respira.
Fundat al segle XV arran dels problemes entre hindús i musulmans, el Sikhisme va néixer amb l'objectiu de reunir en una mateixa fe el millor de totes les religions, especialment les que considerava més importants. Així, els sikhs creuen en un Déu únic, però també en la reencarnació, i rebutgen la mateixa manera la intolerància de l'Islam i el sistema de castes de l'Hinduisme.
Fundat al segle XV arran dels problemes entre hindús i musulmans, el Sikhisme va néixer amb l'objectiu de reunir en una mateixa fe el millor de totes les religions, especialment les que considerava més importants. Així, els sikhs creuen en un Déu únic, però també en la reencarnació, i rebutgen la mateixa manera la intolerància de l'Islam i el sistema de castes de l'Hinduisme.
L'arquitectura del temple és una representació simbòlica del pensament sikh. El
temple té quatre entrades,
una a cada costat, que simbolitzen
l'obertura dels sikhs a totes les religions, entre d'altres aspectes. El temple està
obert a persones de qualsevol
religió, nacionalitat, sexe, color o raça. No hi ha
restriccions per entrar, excepte
l'observança de les
normes de conducta més elementals com: Cobrir-se
el cap, no usar sabates, vestir-se de manera
modesta, ser respectuós,
seure al terra.
Però si hi ha alguna cosa, per sobre de tot, que identifiqui a un sikh, és la seva enorme sentit de la solidaritat, i en les dependències que envolten al Temple Daurat, aquesta virtut ha arribat a convertir-se en un espectacle.
Algú que visiti Amritsar ha saber que hi ha nombroses hostatgeries per a pelegrins, on únicament a canvi de la voluntat, els visitants són complimentats amb còmodes llits en dormitoris compartits i dutxes d'aigua calenta. Això ho vaig saber després. Quina ràbia!
El plat fort arriba quan la fam estreny. Sigui en l'esmorzar, el dinar, el sopar, o en qualsevol altre moment del dia, el menjador del Temple és sempre un formiguer de persones fregant, servint, trossejant pastanagues o, per descomptat, menjant. Qualsevol està convidat a col·laborar en el procés, o menjar tantes vegades com vulgui. Un sol consell, però: no s’ha de demanar més del que hom pugui menjar, ja que no es permet deixar res al plat.
Però si hi ha alguna cosa, per sobre de tot, que identifiqui a un sikh, és la seva enorme sentit de la solidaritat, i en les dependències que envolten al Temple Daurat, aquesta virtut ha arribat a convertir-se en un espectacle.
Algú que visiti Amritsar ha saber que hi ha nombroses hostatgeries per a pelegrins, on únicament a canvi de la voluntat, els visitants són complimentats amb còmodes llits en dormitoris compartits i dutxes d'aigua calenta. Això ho vaig saber després. Quina ràbia!
El plat fort arriba quan la fam estreny. Sigui en l'esmorzar, el dinar, el sopar, o en qualsevol altre moment del dia, el menjador del Temple és sempre un formiguer de persones fregant, servint, trossejant pastanagues o, per descomptat, menjant. Qualsevol està convidat a col·laborar en el procés, o menjar tantes vegades com vulgui. Un sol consell, però: no s’ha de demanar més del que hom pugui menjar, ja que no es permet deixar res al plat.
Segurament hauria estat millor que aquestes fotografies
haguessin estat en color però malauradament la meva càmera llavors no em va
donar la qualitat fotogràfica que calia i em van quedar terriblement pixelades.
Vaig estar a punt de llençar a la paperera totes les fotos preses aquella nit a
l’interior dels menjadors del Temple. M’hi
resistia, però, perquè si bé la qualitat de les fotos era prou dolenta, el
document d’una bona part del procés valia la pena ser conservat. Així que se’m
va acudir el ‘socorrido’ blanc i negre i un tractament més acurat amb Ligthroom, així ha estat la forma de salvar-les.
